lullaby in black & white


visa pour l’image by Atka Kevlarsjal
Setembre 17, 2008, 8:58 am
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

Fa un parell de cap de setmanes vaig anar fins a Perpinyà per assistir al festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image. Aquest festival, dirigit al mateix temps a professionals i a aficionats, consisteix en un seguit d’exposicions i actes que es duen a terme a diferents recintes de la ciutat. Les activitats que inclou el festival són les següents:

Exposicions: les exposicions – reportatges o antologies d’un fotògraf – abracen una gran diversitat de temes: guerra, natura, medi ambient, pobles, religions, fets de societat i grans flagells de la nostra època.

Vetllades de projecció: les vetllades de Visa pour l’Image al Campo Santo ressegueixen els esdeveniments més destacats de l’any transcorregut i presenten reportatges sobre nombrosos temes (fets de societat, conflictes…), temes dels quals es parla i temes que es callen.

Trobades Perpinyà constitueix un fòrum de discussió per als professionals, els quals poden parlar dels problemes de la seva feina i debatre sobre qüestions de producció i d’utilització de les imatges, així com del futur de la seva professió. Són molts els temes tractats en el marc del col·loqui i de les trobades amb els fotògrafs.

Un dels avantatges del festival és que, com que les exposicions estan escampades per la ciutat, és fàcil organitzar un cap de setmana que combini la fotografia i la visita de la ciutat. Nosaltres vam pujar des de Barcelona dissabte al matí, i vam baixar diumenge a la nit. Van ser dos dies intensos fotogràficament parlant, però també vam poder fer alguna escapada al Castellet i al barri de Sant Jaume, a més dels convents i altres edificis on estan allotjades les exposicions.

Sobre aquestes, la qualitat és excepcional. Deixant de banda l’exposició del World Press Photo, que premia les millors imatges de l’any i que, per tant, reuneix les millors imatges del moment, la qualitat de les altres exposicions és també molt elevada. Personalment em van agradar les següents exposicions:

Agence France-Presse, Revisió de 20 anys d’actualitat 1989 – 2008. Una part de la Història. Una veritat. Una part de la veritat…
Christian Poveda amb la collaboració d’Alain Mingam, consultant. La Vida Loca. Aquesta exposició sobre les bandes a San Salvador es complementava amb la projecció d’un documental, a la qual també vam assistir.
Noël Quidu / Gamma per a VSD. Nepal. Entre Vixnu i Mao, visca la República.
Patrick Robert per a ELLE. La llibertat i el combat a l’exili. Exposició sobre el Tibet.
Göksin Sipahioglu, GS 68 – Els esdeveniments del Maig del 68.
Axelle de Russé
, guanyadora 2007 del Premi Canon de la dona fotoperiodista concedit per l’Associació de Dones Periodistes de França (AFJ) amb el suport de la revista Figaro Magazine Xina: el retorn de les concubines.

A la pàgina web hi trobareu informació detallada sobre les exposicions, i també mostres de fotografies de cadascuna d’elles. Vam completar el cap de setmana amb una fideuada suposadament catalana, un bistec a l’Oporto, i descans nocturn a Le Village Catalan, un lloc on em pensava que mai no aniria a parar. El que fa no tenir ni gasolina ni hotel a dos quarts de dotze de la nit!



no avorrir-se el cap de setmana IV by Atka Kevlarsjal

un grup de música… aquesta setmana tornen les recomanacions nòrdiques. Tot i que us he de confessar que encara continuu escoltant compulsivament Debout sur le Zinc, rescato el que en el seu moment va ser una grata sorpresa: el grup islandès Múm. Amb una barreja d’instruments tradicionals i tocs electrònics, i uns ritmes tranquils però amb un punt inquietant, us agradaran o us desagradaran sense gaire terme mig. Al seu myspace podeu escoltar, si us ve de gust, la meva cançó preferida, Moon Pulls.

un còmic… no l’he acabat encara però m’atreveixo sense cap mena de dubte a recomanar-vos un dels meus regals d’aniversari, Café Budapest. El seu autor, l’asturià Alfonso Zapico, s’atreveix a tractar des d’una perspectiva quotidiana un tema tan actual com el conflicte d’Israel i Palestina. Per fer-ho, ens submergeix en la vida quotidiana de personatges musulmans i jueus en el moment històric clau en què es va aprovar la creació de l’estat d’Israel. Un altre encert, i ja en van uns quants, de l’editorial basca Astiberri.També un gran encert dels amics que me’l van regalar.

una pel·lícula… no puc de deixar de recomanar el que ha estat un dels grans èxits de l’estiu, WALL·E. Disney i Pixar uneixen esforços i talent per oferir-nos una pel·lícula tan bufona com contundent. Els qui no gaudieu de la vessant més musical de Disney, us agradarà saber que aquest pel·lícula no compta amb cap cançó; ben al contrari, els primers 40 minuts de la pel·lícula transcorren pràcticament en silenci. Com aconsegueixen mantenir l’atenció? Escollint un tema que no deixa indiferent ningú a aquestes alçades: la destrucció del planeta per part de – sorpresa! – els éssers humans. Recomanable per a petits, grans, i tot el ventall entremig.

una activitat… aquest cap de setmana que no us faci mandra agafar el cotxe per acostar-vos a Perpinyà. S’hi celebra el festival Visa sur l’image, que acull tot un seguit d’actes relacionats amb el fotoperiodisme. Exposicions, col·loquis, trobade si fins i tot projeccions a l’aire lliure. Si trobeu una estoneta entre activitat i activitat, podeu provar de buscar catalanoparlants del nord al barri dels gitanos. Sort en la cerca!

un llibre… tot i que segueixo amb les meves tendències àrtiques, aquest cop la cosa no va d’esquimals. El llibre que us recomano, Relatos de Kolimá, és el recull de relats escrits per Varlam Shalámov. Definit amb encert com una de les més tràgiques i grandioses epopeies del segle XX, ens narra l’experiència de l’autor ens els seus deu anys de confinament als camps de concentració siberians. Un tema encara massa desconegut tractat amb un encert, sinceritat i saviesa que només podia tenir qui ho ha viscut en la seva pròpia pell. Sempre he opinat que informar-se i aprendre sobre fets del nostre passat – el passat que compartim tots els éssers humans – és una obligació moral. Si sou del mateix parer, no deixeu escapar aquest volum. Publica la petita però interessant editorial Minúscula.