lullaby in black & white


Primer contacte amb els sámi by Atka Kevlarsjal
Març 10, 2008, 1:11 am
Filed under: fonent el gel, viatjar | Etiquetes: , , , , ,

Abans d’arribar a la idea de la volta al món, ja em vaig començar a interessar per el cas concret dels sámi, el poble indígena de Sápmi (erròniament anomenat Lapònia), territori que els pertany i que inclou parts del nord de Suècia, Noruega, Finlàndia i la península Kola de Rússia. La història de com em vaig interessar per aquest poble és llarga, i segurament té uns orígens una mica inconscients en certes coses que vaig veure o llegir quan era petita. Un altre dia l’explicaré. Però encara era, em fascina que una societat nòmada de caçadors-recol·lectors continuï sobrevivint a l’Europa del segle XXI.

Per això, el passar mes de desembre, vaig voler visitar-los. A quinze sota zero i amb tres hores de llum al dia, era probable que el territori estigués prou buit de turistes com perquè aconseguís esbrinar algunes coses. Els resultats d’aquell viatge van ser positius, més del que mai hauria pogut creure. En d’altres entrades escriure sobre tot allò que vaig aprendre; de moment, em fa il·lusió compartir les fotografies sobre la cultura sámi que em vaig endur de record.

(Aquesta entrada és comuna amb fonent el gel)

Anuncis


suècia I: Helena by moonydoodle
Desembre 21, 2007, 1:21 am
Filed under: viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

L’Helena és una dona sami i viu a Jokkmokk, com ho feren els seus pares, els seus avis i unes quantes generacions més, després que els seus avantpassats deixessin de ser nòmades. El seu mitjà de vida principal és la cria de rens, però com que el negoci no és suficient per a guanyar-se la vida ho complementa amb activitats que li permetin seguir mantenint l’estil de vida sami, com el turisme a petita escala o l’artesania.

Porta els seus fills a escola al matí, com moltes altres mares, i a la tarda els va a recollir, també com moltes altres mares. Però a les estones lliures també ensenya els seus fills a tirar el llaç per a atrapar rens del ramat – això la majoria de les nostres mares ja no ho fan, oi?. Quan la veig atrapant-ne un, l’admiro: us asseguro que, per menuts que siguin en comparació amb els ants, la seva cornamenta fa respecte.

M’explica que fa no massa va visitar Barcelona. Li pregunto si li va agradar la ciutat, i encongeix les espatlles. Em diu que no va saber aclarir-se enl’embolic de carrers i edificis, i que va acabar perduda i desorientada; finalment, no va veure cap dels nostres monuments o indrets més emblemàtics. Primer em sobta, això… després em sembla fins i tot lògic. Ella encaixa molt més en aquell paisatge de boscos infinits coberts de blanc on jo, de ben segur, em perdria.

Quan li pregunto per la situació i el futur de la llengua sami, es mostra dubtosa. Em destaca que, en una conversa entre un grup de sami, només cal que aparegui un parlant de suec perquè tota la resta abandonin la seva llengua i es passin a parlar suec. No fa falta que m’expliqui res més. En això – no per sort precisament – no som tan diferents.