lullaby in black & white


visa pour l’image by Atka Kevlarsjal
Setembre 17, 2008, 8:58 am
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

Fa un parell de cap de setmanes vaig anar fins a Perpinyà per assistir al festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image. Aquest festival, dirigit al mateix temps a professionals i a aficionats, consisteix en un seguit d’exposicions i actes que es duen a terme a diferents recintes de la ciutat. Les activitats que inclou el festival són les següents:

Exposicions: les exposicions – reportatges o antologies d’un fotògraf – abracen una gran diversitat de temes: guerra, natura, medi ambient, pobles, religions, fets de societat i grans flagells de la nostra època.

Vetllades de projecció: les vetllades de Visa pour l’Image al Campo Santo ressegueixen els esdeveniments més destacats de l’any transcorregut i presenten reportatges sobre nombrosos temes (fets de societat, conflictes…), temes dels quals es parla i temes que es callen.

Trobades Perpinyà constitueix un fòrum de discussió per als professionals, els quals poden parlar dels problemes de la seva feina i debatre sobre qüestions de producció i d’utilització de les imatges, així com del futur de la seva professió. Són molts els temes tractats en el marc del col·loqui i de les trobades amb els fotògrafs.

Un dels avantatges del festival és que, com que les exposicions estan escampades per la ciutat, és fàcil organitzar un cap de setmana que combini la fotografia i la visita de la ciutat. Nosaltres vam pujar des de Barcelona dissabte al matí, i vam baixar diumenge a la nit. Van ser dos dies intensos fotogràficament parlant, però també vam poder fer alguna escapada al Castellet i al barri de Sant Jaume, a més dels convents i altres edificis on estan allotjades les exposicions.

Sobre aquestes, la qualitat és excepcional. Deixant de banda l’exposició del World Press Photo, que premia les millors imatges de l’any i que, per tant, reuneix les millors imatges del moment, la qualitat de les altres exposicions és també molt elevada. Personalment em van agradar les següents exposicions:

Agence France-Presse, Revisió de 20 anys d’actualitat 1989 – 2008. Una part de la Història. Una veritat. Una part de la veritat…
Christian Poveda amb la collaboració d’Alain Mingam, consultant. La Vida Loca. Aquesta exposició sobre les bandes a San Salvador es complementava amb la projecció d’un documental, a la qual també vam assistir.
Noël Quidu / Gamma per a VSD. Nepal. Entre Vixnu i Mao, visca la República.
Patrick Robert per a ELLE. La llibertat i el combat a l’exili. Exposició sobre el Tibet.
Göksin Sipahioglu, GS 68 – Els esdeveniments del Maig del 68.
Axelle de Russé
, guanyadora 2007 del Premi Canon de la dona fotoperiodista concedit per l’Associació de Dones Periodistes de França (AFJ) amb el suport de la revista Figaro Magazine Xina: el retorn de les concubines.

A la pàgina web hi trobareu informació detallada sobre les exposicions, i també mostres de fotografies de cadascuna d’elles. Vam completar el cap de setmana amb una fideuada suposadament catalana, un bistec a l’Oporto, i descans nocturn a Le Village Catalan, un lloc on em pensava que mai no aniria a parar. El que fa no tenir ni gasolina ni hotel a dos quarts de dotze de la nit!

Anuncis


no avorrir-se el cap de setmana II by Atka Kevlarsjal

un disc… en la meva línea guitarreta-depressiva que tant agrada als companys de feina, m’està agradant moltíssim el penúltim disc de Bright Eyes, “Cassadaga”. Més variat que els anteriors i amb estil propi.

un còmic… començo aquesta nova categoria amb Persépolis, un dels còmics que més han fet parlar en els últims mesos, sobretot a partir que França en presentés la versió animada als Òscars. És una obra autobiogràfica d’una noia iraniana, que narra els fets succeïts al seu país en forma de vinyetes en blanc i negre. Norma Editorial el publica en català.

una pel·lícula… la setmana passada no l’altra vaig veure “Al otro lado“, una coproducció turco-alemanya dirigida per Fatih Akin que em va agradar moltíssim. No dec ser l’única, porta més de dos mesos en cartell als Verdi!.

una activitat… ja fa mesos que a la Fundació Miró exposen nous artistes japonesos, i com que sóc una indecisa crònica encara no he anat a cap d’elles. Evidentment ara me’n penedeixo, i tonc remordiments, com toca. Encara sóc a temps d’anar a veure l’última, “La poesia de l’estranyesa“, de Kohei Nawa. També pot ser una bona pràctica per fer pràctiques de dibuix.

nullun llibre… estic acabant (té només tres capítols, s’acaba ràpid) un llibre de l’escriptor islandès Sjón, “El zorro ártico”. Pertany a la col·lecció “Letras Nórdicas“, de literatura escandinava, que no coneixia i que em vaig alegrar enormement de descobrir, ja que permet anar treien el cap per la literatura dels diferents països nòrdics. L’edició, a més, és cuidada, cosa que alguns detallistes encara agraïm (això és un retret indirecte als editors en català d’Orhan Pamuk, per si no quedava clar…).