lullaby in black & white


oslo on the cheap by Atka Kevlarsjal
Setembre 26, 2008, 12:18 pm
Filed under: viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

Viatjar a Noruega és car, i Oslo, la capital, no n’és una excepció. Negar això i voler fer creure una altra cosa, seria enganyar, i en principi no és aquest el propòsit d’aquest bloc. El que sí que és veritat, però, és que és una ciutat d’extrems: pots passar-hi un dia molt entretingut per relativament pocs diners, o pots deixar-t’hi una porció escandalosa del sou en pocs dies. I, com que es tracta de fer molts viatges i arribar a final de mes,  intentaré donar algunes pistes per mantenir les despeses sota control.

La planificació comença abans aterrar a l’aeroport. Normalment, improvisació i estalvi són incompatibles: els vols i albergs més barats s’omplen abans que els cars. Oslo és una ciutat escandinava; això vol dir que, al contrari que nosaltres, els seus habitants no viuen apretats en blocs de pisos gegants si no en casetes i edificis baixos. La ciutat, per tant, té una extensió considerable més enllà del centre, i la major part són zones residencials de poc interès turístic. Valoreu això a l’hora de buscar allotjament, ja que el preu d’un bitllet de bus, metro o tramvia ja són 24/30 NOK, és a dir 3 euros per trajecte. Si heu d’anar i venir de l’alberg en transport públic sumeu 6 euros diaris al vostre presupost. Si és el cas, valoreu la possibilitat de comprar cada dia un passi diari per al transport públic, ja que costa 60 NOK i amb tres viatges ja surt a compte. A més, si el vostre vol és matiner o a la nit, us podeu trobar sense transport públic per arribar a la Sentralstatjon. La meva recomanació personal sobre l’allotjament, és el Sentrum Pensjonat. Aquest alberg està a dos minuts de l’estació, i a un del carrer principal. És una molt bona base per estar-se a la ciutat, i és molt acollidor. El preu en habitació compartida és 230/260 NOK la nit (temporada baixa i alta). Les instal·lacions són excel·lents, i els llençols i tovalloles estan inclosos en el preu; l’esmorzar, no. Una altra opció econòmica i cèntrica és l’Anker Hostel, que surt a 200/210 NOK, laborables i cap de setmana. En tots dos casos us indico la opció més econòmica, si voleu habitacions privades o dobles els preus pugen.

Dono per fet que viatgeu amb una companyia de baix cost, i que aterreu a l’aeroport de Trop-Sandefjord, a uns 120 quilòmetres de la ciutat. El bitllet d’autobús (Torp Ekspressen) que us porta a Oslo costa 280/300 NOK (estudiant/normal). Calculeu aquest cos extra quan compareu companyies que operen en aeroports secundaris i principals. Si no heu pogut canviar moneda a casa, a l’aeroport trobareu caixers amb moneda escandinava i euros. Arribareu amb bus a la Sentrastatjon, la (caòtica) estació de trens i busos de la ciutat. És probable que us costi sortir-ne, i que tingueu la temptació de fer-ho per la primera porta que trobeu. Intenteu, però de sortir per la Karls Johans gate, el carrer principal. Sota una escultura molt alta que és un rellotge hi ha la oficina de turisme, parada obligatòria si voleu visitar la ciutat sense gastar massa. Allà heu de demanar, a part d’un mapa, la guia general de la ciutat i la guia “What’s on Oslo”, la vostra clau per a un viatge econòmic i no avorrit. En la primera guia, hi trobareu la informació bàsic aper visitar la ciutat, i, sobretot, informació sobre els museus gratuïts. Alguns dels principals museus de la ciutat ho són, i veure “El Crit” de Munch, per exemple, no us costarà ni un cèntim al Nasjionalmuseet.

El meu consell és el següent. En primer lloc, mireu les activitats que fan a la ciutat a la guia What’s on Oslo: la majoria són gratuïtes. Busqueu-hi competicions al carrer, mercadillos, carreres de cavalls, concerts o trobades de jubilats, tant és. L’important és veure com es viu a la ciutat. Pareu especial atenció amb els mercats del cap de setmana. Dissabtes també trobareu el carrer principal força animat, amb músics de carrer. Un cop hagueu omplert el vostre horari amb aquestes activitats, completeu-lo amb els museus gratuïts que caiguin a prop d’on es fan. Tingueu també en compte els parcs, especialment el Vigeland. Si un dia fa una mica de bon temps, a part de les escultures de Gustav Vigeland hi trobareu mitja ciutat gaudint de les fonts, la gespa, les zones per a nens…

Queda el dilema dels museus no gratuïts. La veritat és que alguns d’ells, com el Fram Museet o el de Holmenkollen valen la pena. La meva recomanació és que us compreu l’Oslo Pass d’un dia. Atenció! Aquesta targeta només surt a compte si, el dia en qüestió, matineu i feu més de 4 museus dels de pagament; si no, no val la pena. EL passi costa 175/220 NOK, estudiant o normal. Una molt bona opció és anar a Aker Brygge a agafar el ferry cap a Bygdøy, on hi ha en molt poc espai el Fram Museet, amb el vaixell que fa realitzar les expedicions noruegues al pol nord, el Kon-Tiki Museet, amb un que va fer el mateix pel pacífic, el Norskfokemuseum, amb la història cultural i artesanal de Noruega o el Vikingskipshuset, amb tres vaixells víkings. N’hi ha també d’altres, el meu consell és que seleccioneu els que mé sus agradin en funció dels vostres interessos. Especialment el Norskfolkmuseum i el Fram Museet demanen força temps per ser visitats. Podeu dinar uns hot-dogs al quiosc del costat del Vikingskipshuset, al setembre fan descompte d’un 30% perquè el tanquen fins el juny. Aprofiteu per fer fotografies d’Oslo des del mar i de Bygdøy en el viatge amb ferry, i quan arribeu a Aker Brygge agafeu el metro (està a uns 3 minuts) per anar fins a Holmenkollen, als afores, on completareu la vostra visió d’Oslo des del mar amb una panoràmica des de l’aire. Holmekollen allotja el trampolí de salt amb esquís olímpic de la ciutat. A part del museu que hi ha als baixos, es pot pujar fins dalt de tot, just on els esquiadors salten; des d’allà dalt la vista tant del trampolí com de la ciutat és magnífica.  Compte amb quedar-vos embadalits amb la vista, el museu tanca a les 5!

Per últim, i amb les panxes buides després d’anar tan de bòlit, falta parlar del menjar. Si voleu estalviar, oblideu-vos de plats i coberts a l’hora de dinar. Si els McDonald’s no entren dins els vostres esquemes – en els meus tampoc – la millor opció poden acabar sent els 7 Eleven que hi ha per tota la ciutat. N’hi ha moltíssims i sempre tenen algun entrepà en oferta (unes 35-50 corones) i una oferta de cafè i aigua per 25, per recarregar les piles. És un dinar lleuger però barat, ja menjareu més per sopar. Donat que esteu allotjats en un alberg, la millor opció per aquest àpat, i per l’esmorzar de l’endemà, és passar per un ICA o Bunnpris, supermercats amb preus raonables… tot i que continuen sent preus noruecs, no us espereu res de l’altre món! Les amanides de patata, l’arròs, mandonguilles amb salsa i els fideus i sopes instantanis us salvaran de la ruina. Per fer un esmorzar típicament noruec i econòmic, compreu Polarbrod, un pa molt venut a Escandinàvia i unteu-lo amb formatge en tub Kavli, sol, de gambes, de pernil o de bacó. La vostra energia per al viatge està garantida!



visa pour l’image by Atka Kevlarsjal
Setembre 17, 2008, 8:58 am
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

Fa un parell de cap de setmanes vaig anar fins a Perpinyà per assistir al festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image. Aquest festival, dirigit al mateix temps a professionals i a aficionats, consisteix en un seguit d’exposicions i actes que es duen a terme a diferents recintes de la ciutat. Les activitats que inclou el festival són les següents:

Exposicions: les exposicions – reportatges o antologies d’un fotògraf – abracen una gran diversitat de temes: guerra, natura, medi ambient, pobles, religions, fets de societat i grans flagells de la nostra època.

Vetllades de projecció: les vetllades de Visa pour l’Image al Campo Santo ressegueixen els esdeveniments més destacats de l’any transcorregut i presenten reportatges sobre nombrosos temes (fets de societat, conflictes…), temes dels quals es parla i temes que es callen.

Trobades Perpinyà constitueix un fòrum de discussió per als professionals, els quals poden parlar dels problemes de la seva feina i debatre sobre qüestions de producció i d’utilització de les imatges, així com del futur de la seva professió. Són molts els temes tractats en el marc del col·loqui i de les trobades amb els fotògrafs.

Un dels avantatges del festival és que, com que les exposicions estan escampades per la ciutat, és fàcil organitzar un cap de setmana que combini la fotografia i la visita de la ciutat. Nosaltres vam pujar des de Barcelona dissabte al matí, i vam baixar diumenge a la nit. Van ser dos dies intensos fotogràficament parlant, però també vam poder fer alguna escapada al Castellet i al barri de Sant Jaume, a més dels convents i altres edificis on estan allotjades les exposicions.

Sobre aquestes, la qualitat és excepcional. Deixant de banda l’exposició del World Press Photo, que premia les millors imatges de l’any i que, per tant, reuneix les millors imatges del moment, la qualitat de les altres exposicions és també molt elevada. Personalment em van agradar les següents exposicions:

Agence France-Presse, Revisió de 20 anys d’actualitat 1989 – 2008. Una part de la Història. Una veritat. Una part de la veritat…
Christian Poveda amb la collaboració d’Alain Mingam, consultant. La Vida Loca. Aquesta exposició sobre les bandes a San Salvador es complementava amb la projecció d’un documental, a la qual també vam assistir.
Noël Quidu / Gamma per a VSD. Nepal. Entre Vixnu i Mao, visca la República.
Patrick Robert per a ELLE. La llibertat i el combat a l’exili. Exposició sobre el Tibet.
Göksin Sipahioglu, GS 68 – Els esdeveniments del Maig del 68.
Axelle de Russé
, guanyadora 2007 del Premi Canon de la dona fotoperiodista concedit per l’Associació de Dones Periodistes de França (AFJ) amb el suport de la revista Figaro Magazine Xina: el retorn de les concubines.

A la pàgina web hi trobareu informació detallada sobre les exposicions, i també mostres de fotografies de cadascuna d’elles. Vam completar el cap de setmana amb una fideuada suposadament catalana, un bistec a l’Oporto, i descans nocturn a Le Village Catalan, un lloc on em pensava que mai no aniria a parar. El que fa no tenir ni gasolina ni hotel a dos quarts de dotze de la nit!



orient, occident i ankara by Atka Kevlarsjal
Mai 7, 2008, 9:59 pm
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , ,

La setmana que vaig estar a Ankara, capital de Turquia, va ser molt especial. Després d’uns dies donant voltes a tot el què hi vaig viure, no se m’acut cap entrada de bloc que faci justícia. M’he quedat amb ganes de més. Potser aquestes fotografies us desperten la mateixa curiositat que a mi m’ha despertat la ciutat i el país.

Aquestes són de la part antiga de la ciutat, que rodeja el castell que corona la ciutat. Enfilada dalt del mur del castell, i sense res més alt que jo, vaig sentir que podria passar hores i hores contemplant aquella infinitud de cases, casetes, minarets i carrerons.