lullaby in black & white


visa pour l’image by Atka Kevlarsjal
Setembre 17, 2008, 8:58 am
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

Fa un parell de cap de setmanes vaig anar fins a Perpinyà per assistir al festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image. Aquest festival, dirigit al mateix temps a professionals i a aficionats, consisteix en un seguit d’exposicions i actes que es duen a terme a diferents recintes de la ciutat. Les activitats que inclou el festival són les següents:

Exposicions: les exposicions – reportatges o antologies d’un fotògraf – abracen una gran diversitat de temes: guerra, natura, medi ambient, pobles, religions, fets de societat i grans flagells de la nostra època.

Vetllades de projecció: les vetllades de Visa pour l’Image al Campo Santo ressegueixen els esdeveniments més destacats de l’any transcorregut i presenten reportatges sobre nombrosos temes (fets de societat, conflictes…), temes dels quals es parla i temes que es callen.

Trobades Perpinyà constitueix un fòrum de discussió per als professionals, els quals poden parlar dels problemes de la seva feina i debatre sobre qüestions de producció i d’utilització de les imatges, així com del futur de la seva professió. Són molts els temes tractats en el marc del col·loqui i de les trobades amb els fotògrafs.

Un dels avantatges del festival és que, com que les exposicions estan escampades per la ciutat, és fàcil organitzar un cap de setmana que combini la fotografia i la visita de la ciutat. Nosaltres vam pujar des de Barcelona dissabte al matí, i vam baixar diumenge a la nit. Van ser dos dies intensos fotogràficament parlant, però també vam poder fer alguna escapada al Castellet i al barri de Sant Jaume, a més dels convents i altres edificis on estan allotjades les exposicions.

Sobre aquestes, la qualitat és excepcional. Deixant de banda l’exposició del World Press Photo, que premia les millors imatges de l’any i que, per tant, reuneix les millors imatges del moment, la qualitat de les altres exposicions és també molt elevada. Personalment em van agradar les següents exposicions:

Agence France-Presse, Revisió de 20 anys d’actualitat 1989 – 2008. Una part de la Història. Una veritat. Una part de la veritat…
Christian Poveda amb la collaboració d’Alain Mingam, consultant. La Vida Loca. Aquesta exposició sobre les bandes a San Salvador es complementava amb la projecció d’un documental, a la qual també vam assistir.
Noël Quidu / Gamma per a VSD. Nepal. Entre Vixnu i Mao, visca la República.
Patrick Robert per a ELLE. La llibertat i el combat a l’exili. Exposició sobre el Tibet.
Göksin Sipahioglu, GS 68 – Els esdeveniments del Maig del 68.
Axelle de Russé
, guanyadora 2007 del Premi Canon de la dona fotoperiodista concedit per l’Associació de Dones Periodistes de França (AFJ) amb el suport de la revista Figaro Magazine Xina: el retorn de les concubines.

A la pàgina web hi trobareu informació detallada sobre les exposicions, i també mostres de fotografies de cadascuna d’elles. Vam completar el cap de setmana amb una fideuada suposadament catalana, un bistec a l’Oporto, i descans nocturn a Le Village Catalan, un lloc on em pensava que mai no aniria a parar. El que fa no tenir ni gasolina ni hotel a dos quarts de dotze de la nit!

Anuncis


què fem aquest setembre? by Atka Kevlarsjal

El mes de setembre és, sense cap mena de dubte, el mes de l’any de les bones intencions i els nous projectes. Com a persona a qui li agraden els projectes – del tipus que siguin, això és el de menys – no és d’estranyar que aquest sigui un dels meus mesos de l’any preferits. Si esteu tallats per el mateix patró i teniu ganes de fer coses noves, podeu treure el cap per les adreces que us proposo a veure si hi trobeu alguna cosa que us faci el pes:

Si teniu ganes de fer coses però no teniu clar el què, comenceu per consultar els cursos oferts per Casa Elizalde i la Casa Golferichs. Es tracta de dos centres cívics de l’Eixample que ofereixen un ventall de cursos aclaparador: des de ioga a tai-txi a enquadernació de llibres i creació de joies de paper, passant per classes de filosofia, història i fins i tot alguns idiomes. El preu dels cursos, dels 50 a 80 euros, fa difícil d’escollir-ne només un.

Si sou manetes i teniu ganes d’ampliar les vostres habilitats o adquirir-ne de noves, us recomano que visiteu la o l’Escola de la Dona. Aquesta escola, que també rep el nom d’Institut Francesca Bonnemaison, es va crear durant la Segona República per a formar professionalment les dones a fi que s’introduïssin al món laboral, i, malgrat el nom, els homenets també hi sereu ben rebuts. L’oferta és aclaparadora: dibuix, pintura, cuina, patronatge, labors, il·lustració, escultura,… Cadascun dels àmbits té un bon grapat de cursos de temàtiques i nivells diferents, segur que algun us fa el pes. Això sí, cal apressar-se a apuntar-s’hi perquè les places volen. Si en trobeu, podeu consultar també la Llotja d’Arts i Oficis, tot i que en aquest cas la formació és més professionalitzadora. Si teniu clar que la vostra passió és la fotografia, no deixeu de visitar l’Espai Català-Roca, on a part de cursos i seminaris podeu tenir accés a laboratoris de revelat en blanc i negre i color. Tot això a uns preus a anys llum de les escoles de fotografia privades.

Una molt bona opció per encarar la tornada de les vacances des d’una nova perspectiva és apuntar-se a alguna activitat de voluntariat. Per desgràcia, d’ofertes no en falten, i la llista de llocs on acudir és inacabable. Busquen voluntaris la Creu Roja, Intermón-Oxfam, la Fundació Arrels. Si voleu mirar més opcions, a la Federació Catalana de Voluntariat hi trobareu informació sobre el tema a casa nostra i un cercador d’entitats. Si voleu implicar-vos en alguna associació juvenil, RAI (Recursos d’Animació Intercultural), Nexes o el Servei Civil Internacional són bones opcions.

Els esperits més alternatius també podeu realitzar activitats del vostre gust durant l’any sense haver de gastar ni un cèntim d’euro. Per a fer-ho, retornarem a les bones costums dels nostres rebesavis de l’edat de pedra; en comptes d’intercanviar pells de llúdriga per destrals, però, intercanviarem el nostre temps. Com fer-ho? Només us heu d’inscriure al Banc de Temps i oferir alguna de les vostres habilitats. Quan impartiu classes a algú altre, el temps que hi heu invertir us serà comptabilitzat i el podreu emprar, al seu torn, per realitzar activitats del vostre interès. Més enllà d’activitats també s’intercanvien serveis: una sessió de perruqueria, menjar preparat per emportar… Potser a alguns alternatius de socarrel us tira enrera el fet que estigui recolzat per l’Ajuntament de Barcelona. Tot i això, ara que sembla que tenim una crisi a sobre, fer una mica de cas als nostres avantpassats per deixar de dependre una mica del paper i el metall sembla ser una opció excel·lent. Si els vostres pares o avis són atrevits i estan jubilats, podeu recomanar-los aquesta activitat; amb el temps lliure que tenen segur que ben aviat estan realitzant noves activitats.

N’hi ha per triar i remenar! I vosaltres, teniu per costum de començar coses noves el setembre? Què heu escollit per a aquest curs que comencem?

Fotografia de Gary Turner sota llicència de Creative Commons.



3, 2, 1… acció! by Atka Kevlarsjal
Juliol 12, 2008, 1:59 pm
Filed under: cinema, fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , , , ,

Tenia aquesta entrada pendent de fa més d’un mes. El darrer cop que vaig estar a París vaig acompanyar el meu amic Romain a la seva feina. Treballa projectant pel·lícules al cinema municipal de Pantin. Les tres hores que vaig estar passejant per la sala de projeccions se’m van passar en un moment, de tantes coses interessants que hi havia. Mai no havia vist com es projecten les pel·lícules! La càmera treia fum quan vam marxar!

Al cinema municipal de Pantin hi projecten pel·lícules alternatives – és una mica com els Verdi – a un preu més que raonable. Tot i així la gent no hi va gaire, perquè prefereixen anar a les estrenes del centre de París. És una llàstima!

Aquestes fotografies són una mica diferents de les que acostumo a penjar, més aviat d’exteriors. M’agradaria que me’n donéssiu la vostra opinió. Si les voleu veure més ampliades, són aquí.



orient, occident i ankara by Atka Kevlarsjal
Mai 7, 2008, 9:59 pm
Filed under: fotografia, viatjar | Etiquetes: , , , ,

La setmana que vaig estar a Ankara, capital de Turquia, va ser molt especial. Després d’uns dies donant voltes a tot el què hi vaig viure, no se m’acut cap entrada de bloc que faci justícia. M’he quedat amb ganes de més. Potser aquestes fotografies us desperten la mateixa curiositat que a mi m’ha despertat la ciutat i el país.

Aquestes són de la part antiga de la ciutat, que rodeja el castell que corona la ciutat. Enfilada dalt del mur del castell, i sense res més alt que jo, vaig sentir que podria passar hores i hores contemplant aquella infinitud de cases, casetes, minarets i carrerons.