lullaby in black & white


bogeria per una llibreta? by Atka Kevlarsjal
Abril 3, 2008, 11:35 am
Filed under: curiositats | Etiquetes: , , , , ,

Us faig arribar aquest enllaç, que em va fer riure ahir la nit i amb el qual m’hi vaig identificar prou:

Moleskine Notebooks: The Ultimate Guide (and how to rank your addiction)

Goodbye gadgets

After years spent tracking the latest gadget trends, handing over my credit card for a PDA upgrade every 4-6 months, and receiving odd glances in public for reading The Gawkish Geek’s Guide to Gadgets (monthly), I gave up my fancy gizmos and electronic organisers for good.

Hello Moleskine

In recognition of the intense effort it takes for a self-confessed gadget geek to drop his ‘habit’, I hope you won’t mind when I admit to replacing it with another: the love of Moleskine notebooks. These simple notebooks are both beautiful and relatively gentle on the wallet.

Una anàlisi brillant i sincera d’un fenomen prou curiós, el d’aquestes llibretetes… tan xules 😀 Jo estic a la part baixa de l’escala, encara. Tot i que a punt de pujar gràcies a algunes idees que he trobat just en aquesta entrada!

Anuncis


twittervision by Atka Kevlarsjal
Abril 1, 2008, 11:55 pm
Filed under: curiositats | Etiquetes: , , ,

A aquestes alçades, i encara se’m queda la boca oberta quan veig alguna aplicació pràctica del què suposa Internet. Sempre n’he estat una apassionada, com a curiosa insaciable i com a viatgera empedernida, ja sigui amb la motxilla a l’esquena o des del sofà de casa. Avui he descobert una pàgina nova, que mostra en un mapa de Google totes les actualitzacions de Twitter, instant a instant.

He saludat per a veure si sortia, però m’he cansat d’esperar. Mentre mirava he fet un micro estudi sociolingüístic d’observació no participant, i he constatat que les llengües que més apareixen són l’anglès, el japonès i l’espanyol. Els xinesos, no piulen gaire. Serà que el Twitter hi està prohibit?



on són les antípodes? by Atka Kevlarsjal
Març 18, 2008, 7:11 pm
Filed under: curiositats, viatjar | Etiquetes: , , , , , , ,

De petita estava obsesionada – una, que és de fàcil obsesionar – amb Nova Zelanda, perquè no sé on algú em va dir que, si des de Barcelona travessaves el món passant pel centre de la terra, sorties a Nova Zelanda. Era el lloc del món que estava més lluny. Fa poc vam estar discutint a la feina si això era veritat, perquè algú deia que havia tingut una obsessió semblant però pensant que el lloc que estava més lluny era el Japó. Ara, amb la Wikipedia, he resolt el problema.

Si traces una línia des de Barcelona cap al centre de la terra – dit ben dit, sense tota la pel·lícula infantil del centre de la terra, serien les antípodes – i segueixes, vas a parar al bell mig del mar. Però, en termes més genèrics, sembla que efectivament, el lloc amb terra més llunyà on es pot anar des de Barcelona és Nova Zelanda.



Boles de neu, dòminos i papallones by Atka Kevlarsjal

 

Quan vaig començar a empipar tothom sobre les meves idees i plans nòrdics – deu fer cosa de mig any – no tenia ni idea que allò començaria a atreure coses nòrdiques cap a mi, com una mena d’imant. Un dia, estava en un bar amb una amiga esmorzant, i li explicava coses del viatge que vaig fer a Islàndia, i va resultar que la dona de la taula del costat era islandesa. Tenint en compte que jo visc a Barcelona (rondem el milió i mig d’habitants), que ells són tres-cents mil, i que la distància que ens separa és de gairebé 3.000 quilòmetres, allò va ser casualitat. Just després, la meva amiga m’explicava la:

Llei de l’atracció: ha estat emprada per molts escriptors esotèrics, tot i que la seva definició actual ha variat notablement. Molts autors associen la llei de l’atracció amb la dita anglesa “like attracts like” (les preferències atreuen les preferències), normalment aplicat a la ment o l’ésser humà. És a dir, que els pensaments conscients o inconscients d’una persona, les seves emocions, creences i accions atreuen les seves corresponents experiències positives o negatives. Aquest procés ha estat descrit com “les vibracions harmòniques de la llei de l’atracció” o “obtens allò en què estàs pensant; els teus pensaments determinen la teva experiència”. [Wikipedia]

La teoria és una mica estranya, però no sé perquè el meu cervell la va arxivar. Fa alguns mesos, vaig començar a rebre “informació nòrdica” dels meus amics. Cada cop que trovaven alguna cosa que estigués -més o menys- relacionada amb els meus interessos (des d’un dibuixet d’un ren a un mapa dels dialectes inuit) m’ho deien o m’ho enviaven per correu electrònic. Aleshores, una companya de feina em va parlar de:

Efecte ‘bola de neu’: és un terme figuratiu pel procés que comença per un estat inicial de poca significació que es construeix sobre ell mateix esdevenint més gran (més greu, seriós), i potser potencialment perillós o desastrós (un espiral viciós), tot i que podria ser també beneficiós (un cercle virtuós). [Wikipedia]

Buscant a la Wikipedia, he trobat encara més “efectes” interessants:

Efecte dòmino : ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que després en causa un altra similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d’una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L’efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d’esdeveniments.

Efecte papallona: aquest conjunt de mots resumeix la noció més teòrica de la dependència sensible en les condicions inicials en el marc de la teoria del caos. Petites variacions d’aquestes condicions inicials d’una sistema dinàmic no lineal pot produir grans variacions en el comportament a llarg termini del sistema. Tot i que a vegades es presenta com un comportament esotèric, se’n poden trobar exemples en sistemes molt simples: per exemple, una pilota colocada a la cima d’una muntanya podria rodolar cap a qualsevol de les valls del seu voltant en funció de diferències mínimes de la seva posició inicial.

No sé quin causa què, però sembla ser que alguna cosa funciona. Les boles de neu, els dòminos o les papallones, funcionen.