lullaby in black & white


què fem aquest setembre? by Atka Kevlarsjal

El mes de setembre és, sense cap mena de dubte, el mes de l’any de les bones intencions i els nous projectes. Com a persona a qui li agraden els projectes – del tipus que siguin, això és el de menys – no és d’estranyar que aquest sigui un dels meus mesos de l’any preferits. Si esteu tallats per el mateix patró i teniu ganes de fer coses noves, podeu treure el cap per les adreces que us proposo a veure si hi trobeu alguna cosa que us faci el pes:

Si teniu ganes de fer coses però no teniu clar el què, comenceu per consultar els cursos oferts per Casa Elizalde i la Casa Golferichs. Es tracta de dos centres cívics de l’Eixample que ofereixen un ventall de cursos aclaparador: des de ioga a tai-txi a enquadernació de llibres i creació de joies de paper, passant per classes de filosofia, història i fins i tot alguns idiomes. El preu dels cursos, dels 50 a 80 euros, fa difícil d’escollir-ne només un.

Si sou manetes i teniu ganes d’ampliar les vostres habilitats o adquirir-ne de noves, us recomano que visiteu la o l’Escola de la Dona. Aquesta escola, que també rep el nom d’Institut Francesca Bonnemaison, es va crear durant la Segona República per a formar professionalment les dones a fi que s’introduïssin al món laboral, i, malgrat el nom, els homenets també hi sereu ben rebuts. L’oferta és aclaparadora: dibuix, pintura, cuina, patronatge, labors, il·lustració, escultura,… Cadascun dels àmbits té un bon grapat de cursos de temàtiques i nivells diferents, segur que algun us fa el pes. Això sí, cal apressar-se a apuntar-s’hi perquè les places volen. Si en trobeu, podeu consultar també la Llotja d’Arts i Oficis, tot i que en aquest cas la formació és més professionalitzadora. Si teniu clar que la vostra passió és la fotografia, no deixeu de visitar l’Espai Català-Roca, on a part de cursos i seminaris podeu tenir accés a laboratoris de revelat en blanc i negre i color. Tot això a uns preus a anys llum de les escoles de fotografia privades.

Una molt bona opció per encarar la tornada de les vacances des d’una nova perspectiva és apuntar-se a alguna activitat de voluntariat. Per desgràcia, d’ofertes no en falten, i la llista de llocs on acudir és inacabable. Busquen voluntaris la Creu Roja, Intermón-Oxfam, la Fundació Arrels. Si voleu mirar més opcions, a la Federació Catalana de Voluntariat hi trobareu informació sobre el tema a casa nostra i un cercador d’entitats. Si voleu implicar-vos en alguna associació juvenil, RAI (Recursos d’Animació Intercultural), Nexes o el Servei Civil Internacional són bones opcions.

Els esperits més alternatius també podeu realitzar activitats del vostre gust durant l’any sense haver de gastar ni un cèntim d’euro. Per a fer-ho, retornarem a les bones costums dels nostres rebesavis de l’edat de pedra; en comptes d’intercanviar pells de llúdriga per destrals, però, intercanviarem el nostre temps. Com fer-ho? Només us heu d’inscriure al Banc de Temps i oferir alguna de les vostres habilitats. Quan impartiu classes a algú altre, el temps que hi heu invertir us serà comptabilitzat i el podreu emprar, al seu torn, per realitzar activitats del vostre interès. Més enllà d’activitats també s’intercanvien serveis: una sessió de perruqueria, menjar preparat per emportar… Potser a alguns alternatius de socarrel us tira enrera el fet que estigui recolzat per l’Ajuntament de Barcelona. Tot i això, ara que sembla que tenim una crisi a sobre, fer una mica de cas als nostres avantpassats per deixar de dependre una mica del paper i el metall sembla ser una opció excel·lent. Si els vostres pares o avis són atrevits i estan jubilats, podeu recomanar-los aquesta activitat; amb el temps lliure que tenen segur que ben aviat estan realitzant noves activitats.

N’hi ha per triar i remenar! I vosaltres, teniu per costum de començar coses noves el setembre? Què heu escollit per a aquest curs que comencem?

Fotografia de Gary Turner sota llicència de Creative Commons.



fets: la banca ètica a casa nostra by Atka Kevlarsjal
Juliol 22, 2008, 8:16 pm
Filed under: compromís | Etiquetes: , , , , , ,

Alguns recordareu que el passat mes de maig vaig assistir com a voluntària a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. A més, em vaig comprometre a explicar aquí al bloc tot allò que vaig aprendre. Amb una mica d’endarreriment, aquí va la primera tanda:

Fets
Què és Fets?
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l’estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.

Quins són els seus objectius?

  • La sensibilització i difusió de l’ús ètic dels diners.
  • La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya.
  • La interlocució amb les administracions públiques i altres actors socials.
  • La prestació de serveis per a obrir noves vies d’acció i presència social.
  • L’impuls d’una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d’una banca ètica.
  • Quines activitats du a terme Fets?
    Al llarg d’aquests més de vuit anys FETS ha realitzat activitats diverses i ha intentat concretar els seus objectius en base a:

  • La participació en més de 200 conferències, col·loquis, debats, seminaris,…
  • L’organització de cursos a la universitat i en centres d’ensenyament secundari.
  • La presència en els mitjans de comunicació amb més de 500 impactes tant en premsa escrita com audiovisual.
  • L’organització del I Congrés Internacional de banca ètica.
  • L’edició del llibre “La banca ètica. Molt més que diners” del qual se n’han fet dues edicions en català i una en castellà.
  • La producció de dues exposicions que han visitat més de 30 poblacions catalanes.
  • El taller de teatre participatiu “Diners per a tothom”.
  • El Joc dinàmica”I tu què saps? Diners a qualsevol preu”.
  • L’organització de les Jornades “Banca Ètica i Microcrèdit”, “El Comerç Just i les finances ètiques” i “El paper de les administracions públiques en l’impuls de la banca ètica”.
  • L’elaboració d’un Pla de viabilitat per a la implementació de la banca ètica a Catalunya.
  • Actualment les activitats de FETS es centren en:

  • La difusió del projecte entre les organitzacions de l’economia social i del tercer sector.
  • La interlocució amb les administracions públiques per crear sinèrgies a l’entorn del projecte.
  • La coordinació amb d’altres plataformes que, en diferents territoris de l’Estat, estan implementant processos que podrien convergir.
  • Impulsar la creació d’un Observatori de Finances Ètiques.
  • És un tema encara poc introduït al nostre país però que, com sempre, compta amb una llarga trajectòria en d’altres països europeus més espavilats que nosaltres. Si us interessa on van a parar els vostres estalvis – per minsos que siguin – podeu consultar la seva pàgina web.



    turisme responsable by Atka Kevlarsjal
    Juliol 10, 2008, 12:28 pm
    Filed under: compromís, viatjar | Etiquetes: , , , , ,

    Ara que arriba l’estiu, la majoria de vosaltres tindreu la sort de passar uns dies voltant pel món. Si us preocupa l’impacte -positiu, o negatiu- que els vostres dies de vacances poden tenir en el país que us acull temporalment, feu un cop d’ull a aquesta interessantíssima iniciativa:

    Coneixmón: la webràdio del turisme responsable

    Arran d’haver participat en un viatge de turisme responsable l’agost del 2005 amb la voluntat de conèixer el moviment més important del continent americà, el Moviment dels Sense Terra (MST) del Brasil, l’estiu del 2006 estrenem a Ràdio L’Hospitalet (96.3 FM) l’emissió del primer

    programa de ràdio del turisme just, el ‘MÓN OBERT edició ESTIU’.

    El programa setmanal, d’una hora de durada, s’estructura amb uns espais ben definits:

    a) Introducció
    b) Radiografia del destí
    c) Presentació de l’entitat que proposa el viatge
    d) Conversa amb els turistes responsables
    e) Reportatge relacionat amb el poble visitat

    Sempre amenitzats amb la música i amb els ritmes originals de cada població, cada programa és un viatge diferent, és un apropament humà als pobles de la terra a través de les organitzacions i persones animades i amb ganes d’encoratjar als oients a apuntar-se a una altra forma de conèixer món.

    Què és el turisme responsable?

    L’nomenat “turisme responsable” no apareix com un tipus o model específic de turisme, sinó com un moviment a favor de la sostenibilitat de l’acció turística que s’articula a través d’una àmplia gamma d’accions que podem sintetitzar en tres eixos:

    a) establir models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destí, respectant les variables socials, culturals, econòmiques i mediambientals autòctones;
    b) denunciar els impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats locals i en el seu entorn, i a la vegada implicar-se i recolzar als col·lectius afectats;
    c) valorar i reclamar la responsabilitat de turistes, tour-operadors, amfitrions i institucions públiques per tal d’afavorir models turístics sostenibles [J.Gascón & E.Cañada, “Viajar a todo tren: Turismo, Desarrollo y Sostenibilidad”, Barcelona, 2005].

    No es tracta per tant, de promocionar només models turístics alternatius respectuosos amb les societats, el medi ambient i les economies locals, sinó d’incidir sobre la totalitat del sector en la defensa dels drets civils i polítics (drets de primera generació), econòmics, socials i culturals (de segona generació) i dels pobles (de tercera generació).

    Aquí queda la recomanació. Personalment, opino que tal i com estan les coses aquest tipus de turisme no és una opció, si no una responsabilitat moral. Si intentem aplicar aquests criteris quan viatgem potser canviarem una mica les coses.

    Editat: un dels responsables del programa m’ha demanat de canviar la imatge que anteriorment havia posat per il·lustrar l’entrada pel seu bànner, del qual just ara en comencen a fer difusió. Canvi fet, doncs!



    festa del comerç just by Atka Kevlarsjal
    Mai 11, 2008, 9:07 am
    Filed under: compromís | Etiquetes: , , , , , ,

    Durant tres caps de setmana del mes de maig – i si la pluja ens deixa – se celebrarà a diverses poblacions catalanes la Festa del Comerç Just i la Banca Ética. Aquesta festa, organitzada per Setem, Alternativa 3, Fets i Intermón- Oxfam. En aquesta fira s’informarà als visitants sobre com fer compatible la vida diària amb un comerç més just i responsable, coincidint amb la celebraciódel Dia Internacional del Comerç Just. Les festes de comerç just oferixen tallers, concursos, exposicions, jocs infantils a tots els participants .En les festes es troben també espais de degustació i venda de productes.

    Aquest migdia i tarda estaré a la festa que se celebrà a Barcelona fent de voluntària. A part de col·laborar en una acte que em sembla imprescindible – la sensibilització és un bon inici per al canvi – em fixaré sobretot en un tema que m’interessa especialment: la possibilitat de respectar els criteris per un comerç just si a casa el pressupost és ajustat. Perquè tot i ser totalment partidària d’aquesta iniciativa, és cert que demana d’un esforç econòmic més alt que el comerç tradicional. Evidentment, però, aquest esforç repercuteix directament en butxaques més necessitades que les nostres. En tot cas, prometo entrada amb allò que hagi descobert.

    Si ho voleu, ens veiem a la festa!



    NO als Jocs Olímpics de Beijing by Atka Kevlarsjal
    Març 28, 2008, 11:36 pm
    Filed under: compromís | Etiquetes: , , , , , ,
    No és cap novetat que la Xina trepitgi els drets humans. Ni que ho faci al Tíbet, com ho fa en d’altres llocs. Tampoc no és del tot sorprenent que ho faci amb la complicitat de països suposadament demòcrates i respectuosos que, per variar, es conformen amb viure bé de portes cap endintre. I no sol estar a les nostres mans poder fer res, excepte no tancar els ulls davant de tot això. Però això, almenys, ho farem.

    Em confesso mala coneixedora d’aquest país. En tinc imatges al cap gràcies a les fotografies esplèndides que hi ha sobre les seves muntanyes, els seus palaus, i la seva gent. Una mica d’història, però, em sembla necessària per intentar comprendre què hi passa i perquè:

    El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernització del Tibet, però al començament del segle XX, el coronel britànic Younghusband va forçar al govern tibetà a acceptar un tractat comercial amb l’Índia que solament beneficiava els britànics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l’excusa d’una creixent influència russa i el Dalai Lama va fugir a Mongòlia fins al 1911. El 1906 es va establir un tractat bilateral britànicoxinès pel qual l’imperi xinès adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d’una gran quantitat de diners als britànics, que en van retirar les tropes. Un any després, el 1907, la Gran Bretanya i Rússia van signar un acord de no-ingerència als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet, però els van frenar.

    El XIV el Dalai Lama Tenzin Gyatso va néixer a Amdo —prop de la Xina— el 1935 i dos anys més tard fou reconegut com la reencarnació del tretzè Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasió xinesa, va haver d’assumir el poder del seu país als 16 anys d’edat, el 17 de novembre de 1950. La República Popular de la Xina (RPX) havia anunciat que aniria a “alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare” un any abans. Tot i així, només hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Zedong hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, també va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La presència militar i l’ocupació va ésser cada cop més repressiva.El 10 de març de 1959 va sorgir una enorme manifestació de caràcter espontani pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort de Sa Santedat el Dalai Lama, es van asseure al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitació a un teatre xinès amb la condició que hi anés sense escorta; últimament, tots els dirigents tibetans que hi havia accedit no havien tornat. Tal fou la petició del poble per tal que el Dalai Lama fugís que, una nit —disfressat de soldat i sense ulleres— va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l’Himàlaia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l’Índia. Després de la seva fugida, els xinesos van esclafar la manifestació i van bombardejar les places, van matar més de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d’assassinar el Dalai Lama, van escorcollar els cadàvers un per un, però no van aconseguir trobar-lo. Milers de tibetans van seguir el camí del Dalai Lama i van exiliar-se a l’Índia, on es van establir. A Dharamsala (a l’estat indi de Himachal Pradesh, al nord) es va fundar el govern tibetà a l’exili.

    Actualment, l’ocupació xinesa continua. 120.000 tibetans s’han vist forçats a l’exili i un milió dos-cents mil han mort.

    Retornant a l’actualitat, les últimes notícies que ens arriben segueixen en aquesta línea. Amnistia Internacional ha destacat això en la seva pàgina:

    Tensión en el Tíbet: registros de la policía casa por casa

    18 marzo 2008

    La policía china está registrando domicilios de residentes en Lhasa en busca de personas que participaron en las protestas registradas recientemente en la ciudad.

    Aunque al parecer las calles de la capital tibetana están tranquilas y vacías, siguen recibiéndose informes de disturbios en las provincias chinas limítrofes, donde la población tibetana es numerosa. Según informes del Centro Tibetano para los Derechos Humanos y la Democracia, centenares de tibetanos se han echado a la calle en la comarca de Kardze, provincia de Sichuan, donde al parecer la situación es extremadamente tensa. También se han recibido informes de manifestaciones en la provincia de Gansu.

    Algunas personas han informado de que la atmósfera que reina en Lhasa es de “terror”, con policías y soldados efectuando registros casa por casa y llevándose a personas detenidas. Existe una enorme preocupación por el bienestar de las personas detenidas.

    El gobierno puso como plazo la medianoche del lunes 17 de marzo para que las personas que habían participado en las protestas se entregasen, amenazando con “castigar severamente” a los que no lo hiciesen. Algunos testigos han informado de que se está sacando por la fuerza a personas de sus casas y se están llevando a tibetanos que tienen imágenes del Dalai Lama en sus hogares.

    Fuentes oficiales chinas afirman que los alborotadores tibetanos han matado a 13 “civiles inocentes”. Fuentes tibetanas en el exilio afirman que 99 tibetanos han muerto a manos de las fuerzas de la policía armada.

    Las autoridades chinas han impuesto un bloqueo casi total sobre la información procedente del Tíbet y regiones limítrofes. También han cortado las conexiones de internet y de telefonía móvil dentro de la Región Autónoma. Cuando en los canales de noticias extranjeros que emiten en China aparecen noticias sobre el Tíbet, se censuran: la pantalla se oscurece hasta quedar en negro.

    Amnistía Internacional ha pedido a las autoridades chinas que eviten el uso de fuerza excesiva en las operaciones de restablecimiento del orden.

    Catherine Baber, directora en funciones del Programa para Asia y Oceanía de Amnistía Internacional, ha señalado: “Las autoridades chinas también deben dar cuenta de todas las personas detenidas, garantizando que no son sometidas a tortura ni otros malos tratos, tienen acceso a abogados y asistencia médica, comparecen sin demora ante un tribunal independiente y tienen la oportunidad de impugnar su detención”.

    “China debe permitir el acceso pleno y sin restricciones al Tíbet y a otras regiones tibetanas de periodistas y otros observadores independientes, además de permitir que la ONU lleve a cabo una investigación independiente sobre los incidentes de la semana pasada.”

    Davant d’aquesta situació – la d’ara i l’anterior – s’han alçat nombroses veus de protesta. Des del 2001, quan Beijing va ser escollida seu dels Jocs Olímpics, la campanya “Free Tíbet” ha estat cridant a l’acció per evidenciar que la l’aposta del Comitè Olímpic Internacional d’escollir la Xina com a seu per forçar-la a canviar en la seva política contra els drets humans era irreal.

    Les demandes clau d’aquesta campanya són:

    – Que la Xina faci honor a la treva olímpica començament un diàleg sense condicions sobre el futur del Tíbet amb els seus dirigents polítics.
    – Que la Xina compleixi la promesa que va fer en la roda de premsa posterior a l’anunci de la seva elecció com a capital olímpica de respectar la llibertat de premsa.
    – Que el Comitè Olímpic Internacional faci públic el contingut del contracte amb la ciutat escollida com a seu, en particular aquelles parts que tracten sobre el control dels dissidents durant els Jocs.

    A mi ningú no em preguntarà que què n’opino, de tot això. A vosaltres tampoc. Però, quan facin notícies sobre aquest tema, no canvieu de canal. Guardeu-vos el zapping pel proper mes d’agost.



    ‘die fälscher’ o com respectar la memòria històrica by Atka Kevlarsjal

    Alemanya és un país que sempre he respectat. Per una banda, ja farà uns 10 anys hi vaig anar de viatge, i tot em va semblar gran, net, ordenat. A més, vaig estudiar-ne l’idioma força temps, i en vaig fer una assignatura de literatura a la facultat. Alguns dels meus llibres preferits els vaig llegir en aquella assignatura. Un dels que més em va agradar, “El lector”, tractava sobre l’experiència de l’holocaust viscuda des de la segona generació; aquella generació que no ha viscut la guerra però és conscient del què va suposar, i ha d’encaixar que els seus pares i avis hi van estar, d’alguna manera o altra, implicats.

    Moltes vegades m’havia passat pel cap que m’agradaria poder preguntar a algun alemany com vivien, actualment, aquesta part de la seva història. No creia que mai ho pogués fer; no és un tema que t’atreveixis a parlar amb el primer turista que et pregunta per la Pedrera… Però l’estiu passat, al camp de treball, vaig conèixer la meva ànima bessona musical alemanya, i a ell sí que li vaig poder preguntar. Em va dir que era un tema llargament explicat, parlat i debatut a l’escola, que ell creia que feia que molts joves s’allunyessis de qualsevol postura patriòtica o nacionalista, i fins i tot tinguessin cert autoodi. En tot cas, altra vegada, em va sorprendre el respecte que que ells continuen mostrant envers aquest tema, i no vaig poder evitar de fer comparacions amb el tractament de la història que es fa a casa nostra.

    Sempre he tingut un sentiment doble davant les pel·lícules o llibres que tracten aquest tema: m’ho fan passar increïblement malament per una banda, però sento una mena de deure moral davant d’elles que fa que les acabi anant a veure. Per respecte, per no oblidar. Per això ahir vaig anar a veure Die Fälscher, els falsificadors. En acabar la pel·lícula – jo com sempre tard – em vaig assabentar que havia guanyat un òscar a la millor pel·lícula estrangera. Al meu parer la pel·lícula se’l mereixia, i més i tot.

    A l’esquerra el cartell alemany, i a la dreta el de la distribució en espanyol, on sembla que amb sutilesa no venguin i necessitin ser més explícits La pel·lícula explica la història de Salomon Sorowitsch, un falsificador jueu que, després de ser empresonat en un camp de concentració alemany l’any 1944, s’caba veient obligat a col·laborar amb els alemanys en l’ ‘Operació Bernhard’, l’operació de falsificació de bitllets més gran de tota la història, amb la qual es pretenia contribuir al finançament de la guerra.

    Com veieu, el dilema està servit. Si us ha cridat l’atenció aneu-la a veure, no us decebrà. Tinc la sensació que quan els alemanys fan pel·lícules s’ho prenen de tal manera que els resultats són brillants.



    històries d’indis i vaquers by Atka Kevlarsjal
    Març 17, 2008, 8:13 pm
    Filed under: compromís, relats | Etiquetes: , , , , ,

    De petita, quan hi havia lluites entre indis i vaquers, sempre anava a favor dels indis. Crec que, ni a les pel·lícules ni jugant a l’hora del pati, ningú no tenia cap simpatia pels vaquers, que sense cap motiu que un infant pogués comprendre enganyaven i mataven els pobres indis. En canvi ells, amb les seves danses màgiques, les plomes, les pintures de guerra i els arcs, deixaven amb la boca oberta. Ja més tard, i coneixent la història més enllà de les pel·lícules, el seu respecte per la natura i la terra, a més a més, va fer-los mereixedors del meu.

     

    No tothom, però, deu ser del mateix parer. Països com Brasil, Austràlia o, és clar, els Estats Units, mai no han respectat els drets dels “seus indis”. Massa sovint ha sortit a les notícies com la tala d’arbres a l’Amazònia deixa sense llar les tribus indígenes, i com els aborígens australians veuen trepitjats els seus drets una i altra vegada. Tothom s’espera de països com els Estats Units o Rússia, per posar dos exemples, que siguin els dolents de la pel·lícula i continuïn actuant amb la seva falta de tacte habitual, per dir-ho d’alguna manera que no fereixi la sensibilitat de l’espectador.

     

    D’altres països, però, han sabut moure millor les seves fitxes. Ningú no esperaria que dels exemples més citats de progrés i respecte, com ho solen ser Canadà o els països escandinaus, en sortissin mostres de menyspreu exactament del mateix nivell que els que hi ha unes quantes línies més amunt. Ningú menys els Innu o els Sámi. Pobles que han tingut la mala sort que la terra on han habitat des de mil·lennis sigui ara el lloc ideal on omplir-se les butxaques, buscant-hi petroli o construint-hi centrals hidroelèctriques.

     

    Per un govern fort deu ser fàcil, molt fàcil, fer fora de les seves terres aquestes tribus, que fins fa seixanta anys vivien sent nòmades, carregant totes les seves – poques – pertinences amb ells, en grups petits i sense cap mena de pretensió més enllà de seguir vivint així. Tan fàcil com injust. Si a més després no tens cap mania de presentar-te arreu com el millor exemple de tolerància i respecte a la diversitat, és a més a més covard. Tan covard com quan els vaquers disparaven a trets contra els indis armats amb fletxes de fusta.