lullaby in black & white


el que és i no és viatjar by Atka Kevlarsjal
Abril 3, 2008, 2:29 am
Filed under: viatjar | Etiquetes: , , , , , , , , ,

2:30 de la matinada. Després d’una horeta al llit perduda mirant al sostre, estressada per les vacances d’estiu, decideixo fer un passeig per casa. Vaig a la cuina, i em preparo una mica de pa amb mantega salada, costum insà regal d’uns amics bretons. Fullejo el diari; com sempre, començo per la contraportada. M’aturo allí mateix, amb aquest titol d’article : “El que no és viatjar”. M’agrada, i m’incita a escriure. Us en copio l’original, i la meva resposta, que no he pogut evitar donar:

2/4/2008 SET X SET
El que no és viatjar
JULI CAPELLA

No és viatjar sortir escopetejat d’aquí cap allà. No és viatjar traslladar-se a una altra ciutat per motius de negocis. No és viatjar empassar-se el frenètic programa de visites d’un tour operator, amb tot mil.limetrat. No és viatjar batre el rècord de màxima visita a museus, amb la mínima estada davant de cada quadro; dedicar 10 segons a La Gioconda o veure el David de Miquel Àngel només per davant. No és viatjar endur-se el menjar de casa, la música de casa, els llibres de casa… No és viatjar estar sempre comparant el menjar del lloc, per acabar tard o d’hora enyorant el pa amb tomàquet i pernil i un bon rioja. És un viatge tonto el de qui disfruta només a l’arribar, veient les fotos a casa. És un viatge absurd viatjar amb l’objectiu d’aprendre per després poder explicar-ho als altres.

No és viatjar acumular punts per a la targeta Iberia Plus Oro i conèixer-se de me- mòria les sales vip lounge del planeta. No és viatjar demanar a la gent de la teva ciutat que et recomanin indrets per després, un cop allà, no demanar consell a ningú del país. No és viatjar estar orgullós de no haver-se perdut mai. No és viatjar, en general, anar a congressos, fires, casaments o resorts. No és viatjar arribar a un lloc i ajeure’s a l’hamaca i atracar-se tot el dia de gintònics. No és viatjar ocupar habitacions d’hotel successivament, sempre iguals, però col.locades en ciutats diferents, amb el mateix minibar amb les mateixes marques de begudes.Durant molts anys, he viatjat sense viatjar: m’he mogut molt del lloc, però amb prou feines he disfrutat del destí. He desplaçat els meus àtoms, però no han sintonitzat amb l’esperit del lloc. No sé si he viatjat…

I, la meva resposta…

El que és viatjar

 

És viatjar prendre’s en calma el trajecte perquè els dos vols barats que has comprat et fan estar-te 4 hores a l’aeroport mirant el sostre, somniant amb els ulls oberts en el teu destí. És viatjar veure com l’autobús de l’operador turístic ja marxa i tu et quedes, perquè encara queden tantes coses per veure. Es viatjar decidir que canviaràs la visita al museu per una processó religiosa i una cursa de cavalls pel centre d’un poble arraulit als peus d’una muntanya de pedra grisa. És viatjar posar una ràdio que no entens mentre a la cuina menges köttbullar amb salsa marró, i sentir-te com a casa. No és un viatge tonto el que no tens en fotografia perquè vas decidir que volies veure les coses amb els teus ulls i no a través del visor de la càmera. No és un viatge absurd el que no expliques als teus amics si no al teu diari de viatge, perquè davant de tantes emocions només ell és capaç d’entendre’t.

 

És viatjar que, en arribar a l’alberg, la llitera que hi havies reservat es converteixi en una suit individual de dos pisos perquè és fora de temporada i ets l’única persona que s’hi allotja. És viatjar que et convidin a dinar, i que durant la sobretaula que s’allarga fins al vespre t’assabentis de totes les curiositats dels locals. És viatjar guardar el mapa i decidir que una ciutat no té mai pèrdua, prenguis el camí que prenguis. És viatjar omplir-se la gola d’aigua fresca després d’una llarga caminata… o d’aigua calenta, perquè ha fet calor i ja no és, ni remotament, fresca. És viatjar adormir-se vora el mar en una tenda de campanya, veient el sol de mitjanit, i pensant que l’habitació més cara de l’hotel més car del món no li fa justícia.

Aquests últims anys, he intentat viatjar. Potser pocs viatges, però en ells m’hi he entregat en cos i ànima. En tornar, crec que els meus àtoms s’han emportat d’amagat del control de duanes alguna cosa que, curiosament, tampoc han detectat en el control d’arribada. Encara la guarden.

Un exercici nocturn com un altre 🙂 Bromes a part, m’ha encantat el text original, perquè m’ha permès reafirmar-me en les meves idees i la meva manera de viatjar. Temps per un mateix, temps per l’entorn i temps per la gent amb qui et trobes. Contacte directe, de l’aire, la terra i les persones. Endur-te records que no venen a les botigues, i que no es fan malbé amb els anys.

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: