lullaby in black & white


històries d’indis i vaquers by Atka Kevlarsjal
Març 17, 2008, 8:13 pm
Filed under: compromís, relats | Etiquetes: , , , , ,

De petita, quan hi havia lluites entre indis i vaquers, sempre anava a favor dels indis. Crec que, ni a les pel·lícules ni jugant a l’hora del pati, ningú no tenia cap simpatia pels vaquers, que sense cap motiu que un infant pogués comprendre enganyaven i mataven els pobres indis. En canvi ells, amb les seves danses màgiques, les plomes, les pintures de guerra i els arcs, deixaven amb la boca oberta. Ja més tard, i coneixent la història més enllà de les pel·lícules, el seu respecte per la natura i la terra, a més a més, va fer-los mereixedors del meu.

 

No tothom, però, deu ser del mateix parer. Països com Brasil, Austràlia o, és clar, els Estats Units, mai no han respectat els drets dels “seus indis”. Massa sovint ha sortit a les notícies com la tala d’arbres a l’Amazònia deixa sense llar les tribus indígenes, i com els aborígens australians veuen trepitjats els seus drets una i altra vegada. Tothom s’espera de països com els Estats Units o Rússia, per posar dos exemples, que siguin els dolents de la pel·lícula i continuïn actuant amb la seva falta de tacte habitual, per dir-ho d’alguna manera que no fereixi la sensibilitat de l’espectador.

 

D’altres països, però, han sabut moure millor les seves fitxes. Ningú no esperaria que dels exemples més citats de progrés i respecte, com ho solen ser Canadà o els països escandinaus, en sortissin mostres de menyspreu exactament del mateix nivell que els que hi ha unes quantes línies més amunt. Ningú menys els Innu o els Sámi. Pobles que han tingut la mala sort que la terra on han habitat des de mil·lennis sigui ara el lloc ideal on omplir-se les butxaques, buscant-hi petroli o construint-hi centrals hidroelèctriques.

 

Per un govern fort deu ser fàcil, molt fàcil, fer fora de les seves terres aquestes tribus, que fins fa seixanta anys vivien sent nòmades, carregant totes les seves – poques – pertinences amb ells, en grups petits i sense cap mena de pretensió més enllà de seguir vivint així. Tan fàcil com injust. Si a més després no tens cap mania de presentar-te arreu com el millor exemple de tolerància i respecte a la diversitat, és a més a més covard. Tan covard com quan els vaquers disparaven a trets contra els indis armats amb fletxes de fusta.

 

Advertisements

1 comentari so far
Deixa un comentari

Doncs jo recordo que de petit tothom volia ser vaquer, era el que molava, perquè guanyaven. Jo, i uns quants més de classe (pocs) preferiem els indis, demostrant ja una sensibilitat per les causes perdudes foramida. Si pensem amb la història de la humanitat així ràpid veurem que els europeus ens hem dedicat els darrers 500 anys a colonitzar un continent i exterminar-ne la població, i a portar població esclava d’un altre continent (Àfirca) per tal de tenir força de treball per a cultivar les terres. I és que trobar a Amèrica sistemes de civilització tan avançats i en molts sentits comparables als europeus va ser un shock. Avui només queden les tribus nòmades i recol·lectores que fins una etapa posterior (l’actual) no han començat a molestar. Amb tot això vull dir que no és un problema només de països sinó de mentalitats sobre els altres i sobr eel món. Per a saber-ne més llegiu “Occidente y los otros” de Sophie Bessis. El va publicar Alianza editorial.

Comentari per marc Pradel Miquel




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: