lullaby in black & white


suècia II: el mar… glaçat by Atka Kevlarsjal
Desembre 25, 2007, 11:26 pm
Filed under: viatjar

Luleå va ser la primera parada del meu viatge. No vaig comptar, encara, Stockholm, ja que només havia estat a la Centralstation per agafar el tren. El viatge ja era una aventureta per ell sol; no es fan cada dia 14h de tren… vaig maldormir en els seients, quan vaig voler comprar llitera ja no en quedaven. Els passatgers van anar pujant i baixant del tren tota la nit: Uppsala, Gävle, Söderhamn, Sundsvall, Ånge, Östersund, Strömsund, Sorsele, Boden… Entre parada i parada, jo aclucava els ulls a estones, però les continues aturades i arrancades del tren i els nervis no em van deixar descansar.

A les 7h del matí, arribada a Luleå. En sortir del tren, em vaig sentir desprotegida. Mentre havia estat al vagó amb hores i hores de viatge per davant, no em calia pensar en res, ni moure’m; simplement esperar. En canvi, en baixar, el viatge començava de debò. Jo, la meva motxilla de 12 quilos, i una ciutat fosca, molt fosca, per començar a descobrir.

Tot era nou. La neu, per tot arreu. Mentre seguia els cartells cap a l’estació d’autobusos en busca d’un mapa, la notava sota les sabates, cruixia. I l’aire, tan fred! Em començava a creure que m’acostava al cercle polar. En arribar a l’estació d’autobusos, vaig veure que i havia taquilles per alliberar-me de la motxilla, però l’estació no obria fins les 10h. Primer dilema: m’esperava i descansava l’esquena, o feia una primera visita a la ciutat i me la destrossava?

La resposta, evident: impossible esperar asseguda en el meu primer dia al nord de Suècia. Tot era fosc, encara era de nit tot i que el rellotge marcava gairebé les 8h del matí. Un mapa m’havia mostrat que la ciutat, costanera estava rodejada d’illes i mar per tot el voltant. Vaig començar a caminar pel què em va semblar el carrer principal. De sobte, vaig tombar a la dreta. Hi havia una esplanada blanca. La meva lògica mediterrània va fer-me pensar que potser era un jardí, o un parc de la ciutat. Però tan llis, i allà al mig… de sobte, hi vaig caure:

El mar estava glaçat! Aquella esplanada era gel, i els bosquets que es veien al seu voltant les petites illes que rodejaven la central, on hi havia el centre de la ciutat. Mica en mica, anava reconeixent totes les pistes que el paisatge em deixava: flotadors salvavides, amarres… i fins i tot un vaixell! Jo ho mirava tot, bocabadada. El viatge començava bé!

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s



%d bloggers like this: