Murcia Bisnes

Senzillament genial l’acudit d’avui de Manel Fontdevila:

I si necessiteu riure per no plorar, feu una ullada a la resta de bloc!

bogeria per una llibreta?

Us faig arribar aquest enllaç, que em va fer riure ahir la nit i amb el qual m’hi vaig identificar prou:

Moleskine Notebooks: The Ultimate Guide (and how to rank your addiction)

Goodbye gadgets

After years spent tracking the latest gadget trends, handing over my credit card for a PDA upgrade every 4-6 months, and receiving odd glances in public for reading The Gawkish Geek’s Guide to Gadgets (monthly), I gave up my fancy gizmos and electronic organisers for good.

Hello Moleskine

In recognition of the intense effort it takes for a self-confessed gadget geek to drop his ‘habit’, I hope you won’t mind when I admit to replacing it with another: the love of Moleskine notebooks. These simple notebooks are both beautiful and relatively gentle on the wallet.

Una anàlisi brillant i sincera d’un fenomen prou curiós, el d’aquestes llibretetes… tan xules Jo estic a la part baixa de l’escala, encara. Tot i que a punt de pujar gràcies a algunes idees que he trobat just en aquesta entrada!

quan vuit acords et persegueixen

Sé que és fàcil fer una entrada a un bloc només amb un vídeo del Youtube. Però aquest se la mereix:

Val a dir que l’he mirat ja unes quantes moltes vegades i encara em fa riure. De fet, vaig fer-me’n un arxiu de so per al mòbil, i ara quan em truquen se sent aquest noi maleïnt els òssos de Pachebel. Deu minuts després d’ensenyar-li al despatx al meu sofert company de feina, em va fer notar que a la ràdio sonava una cançó amb els mateixos acords. I ara, a la tele, un anunci de llet també! Crec que ja tinc una nova cosa absurda per col·leccionar: cançons per afegir a la llista que ha començat aquest bon home.

30 dies en la foscor… buuuuu!

Avui he rigut en veu alta al metro. He vist aquest anunci d’una pel·lícula:

Continuo rient, sobretot quan recordo el mercat de Nadal de Jokkmokk amb un Pare Noel en un trineu tirat per un ren, i els carrers plens de llums de nadal de colors, espelmes, i olor de vi negre amb espècies i galetes de gingebre. El contrast el trobo graciós. Potser sóc jo que tinc un dia tonto i ric… o potser per allà dalt també riuran en veure la pel·lícula.

nit de monòlegs

Sembla que això siqui un títol d’una entrada de caire filosòfic… però és només la traducció literal de l’espectacle que hem anat a veure aquest vespre, mentre esperem que els Reis ens omplin el menjador de casa de regals Tot i les meves reticències inicials - això dels monòlegs ja està una mica vist - m’ho he passat molt bé, així que aquí va la ressenya per a compensar ser tan malpensada.

Teatreneu, al barri de Gràcia de Barcelona. Les entrades es poden comprar per l’Atrápalo per 10€, que tenint en compte que un cubata en un bar pijo pot costar això, i que el cinema pot costar entre 6 i 7 euros, no està gens malament. Anima a repetir, a més! El títol és + Noches de Monólogos, i en cada actuació (els dissabtes a la nit) hi intervenen Jonathan Vives i un artista convidat. En aquest cas, l’artista convidat era Carlitos, que potser recordareu d’algun programa del Buenafuente. La combinació dels dos ha estat insuperable, i com que Carlitos actua amb la guitarra l’espectacle ha estat músico-relacionat, per a la meva alegria i satisfacció :)I, tot i que sabeu que no sóc gaire de fer aquestes coses, avui faré un apunt sociolingüístic sobre aquest tema. L’idioma de l’espectacle, segons la pàgina web, és el castellà. I, efectivament, en la llengua de Cervantes ha començat l’espectacle. De sobte, ha aparegut alguna intervenció en català; he suposat que als actors se’ls feia estrany de parlar castellà a Barcelona, en un barri com Gràcia, on la llengua més habitual és - encara - el català. Les intervencions han anat en augment, i sense voler ser gaire científica diria que han arribat al 15-20% del total de l’actuació. Fins aquí, l’anàlisi quantitativa, podríem dir per ser una mica repelents Però una anàlisi qualitativa (aquestes coses acaben sent útils fins i tot per anar a veure monòlegs!) aporta dades molt interessants. I és que, tot i que la suposada llengua de l’espectacle és el castellà, el monologuista es passa al català… en moments concrets. Quins moments? Doncs quan fa el paper d’una altra persona. Quan imita noies al lavabo de la discoteca, quan imita amics jugant a la Play… Aquesta situació em sona, tot i que no exactament igual. Més aviat em sona però a la inversa. En els programes del Buenafuente, per exemple, semblava que aquest tipus de situacions obligaven forçosament a canviar al castellà per fer gràcia. En el cas d’avui, la situació era completament al revés. Curiós, no?Tancat l’apunt “friqui” del dia, només queda desitjar-vos que els Reis Mags us portin molts regals i poc carbó. Aneu a dormir aviat!

P.D.: He comprat el disc del Carlitos a la sortida. Així gasto els diners que m’estalvio amb l’Emule

the misterious ticking noise

The kind of thing that make your life much more interesting in just 30 seconds…

Thanks Cris and Pepi for sharing XD