gargots voladors i altres trastets

La veritat és que sembla que amb això del dibuixar estic ben encallada. Tot i que no m’estranya, perquè, com tot, imagino que per progressar una mica s’ha de ser,… ehem,… “constant”, la paraula màgica. Quan sapigueu on se’n compra, d’això, aviseu-me!

Uns pots del Body Shop, i màscares de dos viatges a Itàlia: la més tosca, de l’esquerra, és d’Orgosolo, un poble tan tosc com la màscara que hi ha a Nuoro, Sardenya. La de la dreta, que és de coloraines, és de Venècia. Sempre he trobat que aquestes màscares fan bona parella, són una mica com “La Bella i la Bèstia”…

Aquestes són del viatge Barcelona-Brest, que en broma en broma i de porta a porta va durar 9 hores… temps de sobres per dibuixar fins i tot el menjar - escàs - que et donaven en l’avió.

bogeria per una llibreta?

Us faig arribar aquest enllaç, que em va fer riure ahir la nit i amb el qual m’hi vaig identificar prou:

Moleskine Notebooks: The Ultimate Guide (and how to rank your addiction)

Goodbye gadgets

After years spent tracking the latest gadget trends, handing over my credit card for a PDA upgrade every 4-6 months, and receiving odd glances in public for reading The Gawkish Geek’s Guide to Gadgets (monthly), I gave up my fancy gizmos and electronic organisers for good.

Hello Moleskine

In recognition of the intense effort it takes for a self-confessed gadget geek to drop his ‘habit’, I hope you won’t mind when I admit to replacing it with another: the love of Moleskine notebooks. These simple notebooks are both beautiful and relatively gentle on the wallet.

Una anàlisi brillant i sincera d’un fenomen prou curiós, el d’aquestes llibretetes… tan xules Jo estic a la part baixa de l’escala, encara. Tot i que a punt de pujar gràcies a algunes idees que he trobat just en aquesta entrada!

Ísland, 7 de juliol de 2007

Dilluns 7 de juliol del 2007.

Aquest és el meu nom en japonès, escrit pel Noe, un noi francès del camp.

A l’esquerra, hi ha un fil de llana que hem anat a comprar aquesta tarda amb l’Émilie, a la botiga del poble. Volem aprendre a fer mitjons, i la dona de la botiga, molt maca i simpàtica, s’ha ofert per ajudar-nos. Ho hem provat aquesta tarda, i la cosa està realment difícil! Fins i tot ens ha donat l’adreça de casa seva, per si volíem ajuda!

Ara toca una mica de marxa enrera, i explicar algunes coses d’aquest cap de setmana. Ben intens, per cert! Hem fet una excursió que ha estat una passada.

El dissabte al matí havíem quedat amb Gunard, l’home que ens ha organitzat la sortida i ens ha deixat la tenda. Ens ha portat fins a Dettifoss i Selfoss. Espectacular, el vent aixecava l’aigua de la cascada i ens esquitxava la cara. Dettifoss és una cascada molt potent, i l’aigua no cau suaument si no amb força i remoguda. L’aigua és de color gris, perquè porta sorra de les glaceres.

Després va començar la marxa. Des de Dettifoss i Selfoss comença a dibuixar-se un canó, que arriba fins al mar fent-se més baix. El vam anar resseguint, cada cop més i més espectacular. Color verd, cascades, rierols, un darrera l’altre. Vam haver de creuar un riu, l’aigua era glaçada i transparent. Quan els rierols arriben al riu, però, s’ajunten amb l’aigua gris de les glaceres. Hem vist també unes pedres gegants, els islandesos els hi diuen “trolls”. Després, esgotats, hem arribat al càmping.

L’endemà al matí, la cosa ha començat forta: més estrats de pedra que dibuixen hexagons en diverses roques, i en forma de cova. Després hem caminat per la cima d’unes muntanyes de grava volcànica vermella, una preciositat. Als peus, rodejats de pedres, com si fos un castell.

Abans d’arribar a Ásbyrgi, encara ens ha donat temps de travessar un mini-desert i resseguir un penyasegat, des d’on veiem ocells volant per sota nostre.

Ara mateix són gairebé la una i mitja, i estic esgotada, però, per primer cop en molt de temps, completament feliç. Escric a la llum de la finestra, és clar… des que vaig arribar, no s’ha fet de nit.

passant l’estona

L’ordinador passava l’antivirus nou, i jo passava l’estona, amb la meva tassa de cafè preferida, un llapis i una Moleskine per fer esboços.

Per si us ho preguntaveu… sí, sóc poc polida dibuixant. I no, no he vessat mai cafè damunt el portàtil.
Sí que n’he vessat damunt del disc dur extern… però poc.

Agenda 2008

Us presento la meva agenda per aquest 2008. Ja he passat del sistema “curs” al sistema “anual”, em vaig fent velleta. Però almenys l’agenda és moníssima i té enganxines, que això sempre és molt entretingut. D’aquí 2 minuts, quan acabi el post, l’estreno. Aleshores el dilema és amb quin boli l’estreno… tot i que crec que aquest any faré servir bolis diferents sense manies. Tb quedarà maco, més caòtic però maco.