un disc… aquesta setmana, descobriment dels bons! No us recomano un disc si no un grup de música, Debout sur le Zinc. Acordió, clarinet, guitarres, violí, trompeta, xilòfon, contrabaix, banjo, mandolina… res no es resisteix aquests set músics francesos. Veure’ls en directe ha de ser impresionant. Anotat als propòsits musicals del curs vinent!

un còmic… els bons còmics en la nostra llengua estan en ratxa, i fa poc La Magrana ha publicat Fun Home, d’Alison Bechdel. En aquesta obra autobiogràfica, l’autora narra els records de la seva infantesa i adolescència en un petit poble dels EUA, i com anirà descobrint la seva homosexualitat en aquest procés. A més a més, decobrirà també que comparteix aquesta opció sexual amb el seu pare, cosa que l’ajudarà a entendre les sensacions que ha viscut a casa des de petita. Si en voleu un breu resum, aquí el teniu.

una pel·lícula… laquest cap de setmana intentaré veure d’una vegada el documental Nömadak TX, que el tinc pendent des de fa mesos, i això no té perdó. Amb un historial de premis aclaparador, la pel·lícula ens explica el viatge musical de dos txalapartaris bascos que recorren el món compartin les seves vivències musicals amb d’altres cultures.

una activitat… a la Fundació Miró hi exposa Olafur Eliassion, artista danès - islandès nascut que es centra en l’estudi de la percepció sensorial, les lleis de la física i els fenòmens naturals. Si penseu que hi vull anar només perquè és nòrdic o islandès… ho heu encertat!

un llibre… estic en plena ressaca del llibre “En tránsito de sueño en sueño”, de Clara Valverde. L’escriptora hi narra els quatre anys que va viure amb els indis cri del Québec, i tot el què en va aprendre d’ells. És una obra que fa reflexionar sense pretendre-ho en excés, i que està escrita en un estil senzill i sincer que la fa sentir molt propera. El perill està en l’inevitable ànsia que provoca de voler fer les maletes per marxar cap allà demà mateix.

Alguns recordareu que el passat mes de maig vaig assistir com a voluntària a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. A més, em vaig comprometre a explicar aquí al bloc tot allò que vaig aprendre. Amb una mica d’endarreriment, aquí va la primera tanda:

Fets
Què és Fets?
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l’estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.

Quins són els seus objectius?

La sensibilització i difusió de l’ús ètic dels diners.

La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya.

La interlocució amb les administracions públiques i altres actors socials.

La prestació de serveis per a obrir noves vies d’acció i presència social.

L’impuls d’una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d’una banca ètica.

Quines activitats du a terme Fets?
Al llarg d’aquests més de vuit anys FETS ha realitzat activitats diverses i ha intentat concretar els seus objectius en base a:

La participació en més de 200 conferències, col·loquis, debats, seminaris,…

L’organització de cursos a la universitat i en centres d’ensenyament secundari.

La presència en els mitjans de comunicació amb més de 500 impactes tant en premsa escrita com audiovisual.

L’organització del I Congrés Internacional de banca ètica.

L’edició del llibre “La banca ètica. Molt més que diners” del qual se n’han fet dues edicions en català i una en castellà.

La producció de dues exposicions que han visitat més de 30 poblacions catalanes.

El taller de teatre participatiu “Diners per a tothom”.

El Joc dinàmica”I tu què saps? Diners a qualsevol preu”.

L’organització de les Jornades “Banca Ètica i Microcrèdit”, “El Comerç Just i les finances ètiques” i “El paper de les administracions públiques en l’impuls de la banca ètica”.

L’elaboració d’un Pla de viabilitat per a la implementació de la banca ètica a Catalunya.

Actualment les activitats de FETS es centren en:

La difusió del projecte entre les organitzacions de l’economia social i del tercer sector.

La interlocució amb les administracions públiques per crear sinèrgies a l’entorn del projecte.

La coordinació amb d’altres plataformes que, en diferents territoris de l’Estat, estan implementant processos que podrien convergir.

Impulsar la creació d’un Observatori de Finances Ètiques.

És un tema encara poc introduït al nostre país però que, com sempre, compta amb una llarga trajectòria en d’altres països europeus més espavilats que nosaltres. Si us interessa on van a parar els vostres estalvis - per minsos que siguin - podeu consultar la seva pàgina web.

Alguns de vosaltres recordareu aquesta sèrie de TV3. No sé perquè però era prou ridicula i ens va caure en gràcia, i encara més quan vam descobrir, cap allà a 3er o 4t d’ESO, que els Toy Dolls havien fet una versió de la intro més que original. I, per acabar de superar-ho, hi ha també el vídeo del directe. Una joia!

Aquesta entrada em fa una mica de vergonya, però estic molt il·lusionada i ho he de compartir. Una mica més i se’m passa per alt que els Shout Out Louds - uns dels meus grups de pop preferits,i a més suecs - toquen a Barcelona. Per sort ho he pescat a la tele, i en 10 minuts ja estava tot arreglat i l’entrada al Summercase comprada. Val a dir que a més d’ells toquen aquest dissabte, entre d’altres, Antònia Font, Mogwai, i els Kaiser Chiefs. I molts d’altres, és clar, però aquests són els (meus) bons! Us deixo uns vídeos de les cançons preferides:

Shout Out Louds - Time Left for Love

Mogwai - Friend of the Night

Antònia Font - Wa Yeah

Kaiser Chiefs - I predict a riot

Bufa, quins directes. Estic emocionadíssima, en sèrio Sé que algun “gafapastas” (de bon rollo) potser li agraden alguns dels grups, i que a algun “gafapastas” camuflat de rural em maleirà per no anar a veure els Sex Pistols, que també toquen. A veure què n’opineu els altres. Per cert… pretenc endur-me la càmera de vídeo!

Uns amics han endegat un projecte interessant: crear un hort als jardins de l’IES Montserrat. Aquest dijous presenten el projecte públicament, caldrà treure-hi el cap!

L’Hort Escola es presenta en societat!

L’Hort Escola som un col·lectiu de persones amb una sensibilitat social i ecològica, i amb la voluntat de contribuir, des de l’entorn més immediat, per construir una societat més justa i sostenible. Des d’aquesta perspectiva pretenem treballar en horts en l’àmbit urbà a partir dels principis de l’agricultura ecològica. Alhora, pretenem donar un contingut educatiu a la nostra tasca, i és per això que pensem que l’àmbit d’un centre educatiu (escola o institut) és ideal per tal de transmetre tots els valors que ens mouen. Hem començat la nostra experiència amb un petit hort a l’IES Montserrat de Barcelona (C/ Copèrnic, 84), i volem explicar-vos-ho tot plegat. Us convidem a la presentació del projecte, aquest proper dijous, 17 de juliol del 2008, a les 20h, a la Casa Sagnier (C/ Brusi, 51-61), acte que aprofitarem per tractar altres temes relacionats amb l’agricultura ecològica i l’economia social. Us hi esperem!

- Presentació de L’Hort Escola
- Presentació del llibre ‘Supermercados, no gracias’ (a càrrec d’Esther Vivas)
- L’experiència de la cooperativa Germinal
- Projecció del documental ‘Llavors per una altra economia’ (Xarxa d’Economia Solidària)

Dijous, 17 de juliol del 2008, a les 20h

Casa Sagnier
C/ Brusi, 51-61
(FGC Pl. Molina i Sant Gervasi - Metro Lesseps)

Trobareu informació més detallada del projecte al seu bloc, i per suposat, en aquesta presentació de dijous.

Tenia aquesta entrada pendent de fa més d’un mes. El darrer cop que vaig estar a París vaig acompanyar el meu amic Romain a la seva feina. Treballa projectant pel·lícules al cinema municipal de Pantin. Les tres hores que vaig estar passejant per la sala de projeccions se’m van passar en un moment, de tantes coses interessants que hi havia. Mai no havia vist com es projecten les pel·lícules! La càmera treia fum quan vam marxar!

Al cinema municipal de Pantin hi projecten pel·lícules alternatives - és una mica com els Verdi - a un preu més que raonable. Tot i així la gent no hi va gaire, perquè prefereixen anar a les estrenes del centre de París. És una llàstima!

Aquestes fotografies són una mica diferents de les que acostumo a penjar, més aviat d’exteriors. M’agradaria que me’n donéssiu la vostra opinió. Si les voleu veure més ampliades, són aquí.

Ara que arriba l’estiu, la majoria de vosaltres tindreu la sort de passar uns dies voltant pel món. Si us preocupa l’impacte -positiu, o negatiu- que els vostres dies de vacances poden tenir en el país que us acull temporalment, feu un cop d’ull a aquesta interessantíssima iniciativa:

Coneixmón: la webràdio del turisme responsable

Arran d’haver participat en un viatge de turisme responsable l’agost del 2005 amb la voluntat de conèixer el moviment més important del continent americà, el Moviment dels Sense Terra (MST) del Brasil, l’estiu del 2006 estrenem a Ràdio L’Hospitalet (96.3 FM) l’emissió del primer

programa de ràdio del turisme just, el ‘MÓN OBERT edició ESTIU’.

El programa setmanal, d’una hora de durada, s’estructura amb uns espais ben definits:

a) Introducció
b) Radiografia del destí
c) Presentació de l’entitat que proposa el viatge
d) Conversa amb els turistes responsables
e) Reportatge relacionat amb el poble visitat

Sempre amenitzats amb la música i amb els ritmes originals de cada població, cada programa és un viatge diferent, és un apropament humà als pobles de la terra a través de les organitzacions i persones animades i amb ganes d’encoratjar als oients a apuntar-se a una altra forma de conèixer món.

Què és el turisme responsable?

L’nomenat “turisme responsable” no apareix com un tipus o model específic de turisme, sinó com un moviment a favor de la sostenibilitat de l’acció turística que s’articula a través d’una àmplia gamma d’accions que podem sintetitzar en tres eixos:

a) establir models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destí, respectant les variables socials, culturals, econòmiques i mediambientals autòctones;
b) denunciar els impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats locals i en el seu entorn, i a la vegada implicar-se i recolzar als col·lectius afectats;
c) valorar i reclamar la responsabilitat de turistes, tour-operadors, amfitrions i institucions públiques per tal d’afavorir models turístics sostenibles [J.Gascón & E.Cañada, "Viajar a todo tren: Turismo, Desarrollo y Sostenibilidad", Barcelona, 2005].

No es tracta per tant, de promocionar només models turístics alternatius respectuosos amb les societats, el medi ambient i les economies locals, sinó d’incidir sobre la totalitat del sector en la defensa dels drets civils i polítics (drets de primera generació), econòmics, socials i culturals (de segona generació) i dels pobles (de tercera generació).

Aquí queda la recomanació. Personalment, opino que tal i com estan les coses aquest tipus de turisme no és una opció, si no una responsabilitat moral. Si intentem aplicar aquests criteris quan viatgem potser canviarem una mica les coses.

Editat: un dels responsables del programa m’ha demanat de canviar la imatge que anteriorment havia posat per il·lustrar l’entrada pel seu bànner, del qual just ara en comencen a fer difusió. Canvi fet, doncs!

Com que sembla que aquesta setmana està sent força musical - encarregar un acordió no és una tasca tan fàcil com sembla, sort que m’ajuden! - seguirem el bloc amb una altra recomanació. Si us agrada la música tradicional, i la música en general, heu de fer un cop d’ull a la pàgina de la mata de jonc, on hi trobareu informació d’un projecte musical molt interessant sorgit entre Barcelona i l’Empordà. Com que no vull equivocar-me, us deixo les seves pròpies paraules per explicar el tipus de música que fan:

Els components de La Mata de Jonc, però, no només volem donar a conèixer les cançons pròpies del nostre país, sinó també la manera tradicional de cantar aquest repertori. Això, a la pràctica, es tradueix a l’hora d’actuar en una manca de direcció aparent, en l’absència de partitures i en la preponderància del “cant de pit” (més directe i natural) en detriment del “cant de cap” (més impostat). És per aquest motiu que La Mata de Jonc s’allunya del model coral i orfeonístic per acostar-se més a l’esperit dels cors de polifonia tradicional, força escassos a casa nostra però molt vigents, en canvi, en terres occitanes.

Personalment, us recomano escoltar “Lo país meu“, és la meva preferida. Però qualsevol de les que tenen penjades val la pena. Com que sé que un dels seus membres llegirà el bloc, aquí queda una petició: per quan el proper concert?

Després d’una llarga - però justificada - abscència, cal intentar reprendre la rutina. He pensat que rearrancar el bloc podia suposar una empenteta. Però com que encara estic baixa d’energies, ho deixarem amb una entrada d’aquelles fàcils: recomanacions musicals. Que, per variar, seran ignorades, però jo ho intento. Us presento els dos últims grans descobriments musicals que venen del país veí (el de dalt). Hi ha hagut més descobriments però m’estic  moderant, que consti:

Les Ogres de Barback - Rue de Paname

La rue Kétanou - Y’a des cigales dans la fourmilière

No sé massa com classificar-los, però són més lúdico-festius que les meves recomanacions habituals, per si això us motiva a escoltar-los… Per cert, han estat una contribució decisiva en que l’octubre vinent - si tot va bé - comenci un curs d’acordió! Fora prejudicis, amb 24 anys encara seré prou jove per aprendre’n!

un disc… en la meva línea guitarreta-depressiva que tant agrada als companys de feina, m’està agradant moltíssim el penúltim disc de Bright Eyes, “Cassadaga”. Més variat que els anteriors i amb estil propi.

un còmic… començo aquesta nova categoria amb Persépolis, un dels còmics que més han fet parlar en els últims mesos, sobretot a partir que França en presentés la versió animada als Òscars. És una obra autobiogràfica d’una noia iraniana, que narra els fets succeïts al seu país en forma de vinyetes en blanc i negre. Norma Editorial el publica en català.

una pel·lícula… la setmana passada no l’altra vaig veure “Al otro lado“, una coproducció turco-alemanya dirigida per Fatih Akin que em va agradar moltíssim. No dec ser l’única, porta més de dos mesos en cartell als Verdi!.

una activitat… ja fa mesos que a la Fundació Miró exposen nous artistes japonesos, i com que sóc una indecisa crònica encara no he anat a cap d’elles. Evidentment ara me’n penedeixo, i tonc remordiments, com toca. Encara sóc a temps d’anar a veure l’última, “La poesia de l’estranyesa“, de Kohei Nawa. També pot ser una bona pràctica per fer pràctiques de dibuix.

un llibre… estic acabant (té només tres capítols, s’acaba ràpid) un llibre de l’escriptor islandès Sjón, “El zorro ártico”. Pertany a la col·lecció “Letras Nórdicas“, de literatura escandinava, que no coneixia i que em vaig alegrar enormement de descobrir, ja que permet anar treien el cap per la literatura dels diferents països nòrdics. L’edició, a més, és cuidada, cosa que alguns detallistes encara agraïm (això és un retret indirecte als editors en català d’Orhan Pamuk, per si no quedava clar…).