Classificat com a: internet, viatjar | Etiquetes: bloc, crítica, orient, política, recomanació, tíbet, viatjar, xina
Un dels aventatges que més valoro d’Internet és el fet que és l’usari que escull què li interessa i què no. Al contrari de la televisió, on ens empassen el que emetin (anuncis inclosos) Internet permet seleccionar. Un altre dels avantatges que encara té – no sé si això serà etern… – és que la informació que arriba sol ser molt més directa, sense haver de passar per filtres com ara les editorials. Els blocs en són un molt bon exemple, d’això.
Fa no massa en vaig descobrir un que ara comparteixo amb vosaltres: Ombres xineses. Forma part d’una iniciativa del Periódico, un conjunt de blocs que els corresponsals del diari que hi ha escampats pel món escriuen. Aquest format, el bloc, permet una immediatesa i un estil més propi que l’estàndard exigit per un mitjà de comunicació de masses com ho és un diari. En aquest cas el seu autor, Adrián Foncillas, ens acosta la realitat de la Xina a la porta de casa o, més ben dit, a la pantalla de l’ordinador.
És un plaer llegir les seves entrades. Són crítiques, poques coses s’escapen a la seva mirada. Coses que mouen a la reflexió, i que ens recorden sovint la complexitat de la realitat que ens sol arribar en la seva forma més descafeinada i simplificada. A més a més estan ben escrites, un valor que a vegades escasseja a la xarxa i que, per escàs, sorpèn gratament quan es troba. Us n’incloc una perquè us en feu una idea. Si us agrada, aneu de cap al seu bloc, ja que la resta són igual d’interessants.
Merkel i Sarkozy, no és el mateix
S’acostuma a ficar aquests dies al mateix sac Angela Merkel i Nicolas Sarkozy perquè aquella no anirà a la cerimònia d’inauguració dels Jocs en protesta per la política de drets humans de la Xina i aquest és probable que tampoc.
Merkel és, probablement, l’única líder europea que tracta amb honesta bel·ligerància els drets humans a Pequín. El més habitual és que les delegacions diplomàtiques deixin anar als xinesos un parell de generalitats o abstraccions abans d’anar-se’n amb sucosos contractes econòmics sota el braç. Per a la Xina és un tràmit indolor, i el país en qüestió en fa prou per salvar la cara davant la seva opinió pública. “Els hem mostrat la nostra més enèrgica postura, i s’han mostrat molt oberts a considerar-la”, és una fórmula habitual.
Merkel va rebre l’any passat el Dalai-lama, que havia estat ignorat en la seva visita a Espanya per Zapatero i Montilla. La visita li va costar a Alemanya un contracte econòmic sobre aviació emparaulat amb la Xina. Merkel va ser repudiada per la classe política i empresarial del seu país: menys idealisme naïf i més real politik, va ser el missatge.
Poques setmanes després, Sarkozy firmava a Pequín el contracte que dreta llei li pertanyia a Alemanya. Sarkozy ha estat portada aquests dies per postular-se com a mediador entre Lhasa i Pequín, ha estat portada per plantejar-se els dubtes de si anar o no a la inauguració, ha estat portada per imposar tres condicions a la Xina i serà portada quan anunciï finalment si hi va o no, si no hi ha portades abans. Merkel va dir fa mesos que no hi aniria i s’ha negat a entrar en aquest guirigall.
Una altra consideració: l’últim que farà la Xina és negociar amb el dalai-lama només perquè l’hi imposin. Seria un senyal de debilitat intolerable. Ignoro com de prop estava Pequín de negociar amb el dalai-lama, però dedueixo que ara està encara més lluny. Aquesta ha estat la contribució de Sarkozy al conflicte del Tibet.
No hauria de confondre’s la fèrria, incondicional i admirable defensa dels drets humans d’Angela Merkel amb la mediàtica xerrameca de Sarkozy.
Classificat com a: riure | Etiquetes: acudit, bloc, gràfic, humor, política, riure
Senzillament genial l’acudit d’avui de Manel Fontdevila:
I si necessiteu riure per no plorar, feu una ullada a la resta de bloc!
Classificat com a: curiositats | Etiquetes: addicció, article, llista, moleskine, riure, text
Us faig arribar aquest enllaç, que em va fer riure ahir la nit i amb el qual m’hi vaig identificar prou:
Moleskine Notebooks: The Ultimate Guide (and how to rank your addiction)
Goodbye gadgets
After years spent tracking the latest gadget trends, handing over my credit card for a PDA upgrade every 4-6 months, and receiving odd glances in public for reading The Gawkish Geek’s Guide to Gadgets (monthly), I gave up my fancy gizmos and electronic organisers for good.
Hello Moleskine
In recognition of the intense effort it takes for a self-confessed gadget geek to drop his ‘habit’, I hope you won’t mind when I admit to replacing it with another: the love of Moleskine notebooks. These simple notebooks are both beautiful and relatively gentle on the wallet.
Una anàlisi brillant i sincera d’un fenomen prou curiós, el d’aquestes llibretetes… tan xules 
Jo estic a la part baixa de l’escala, encara. Tot i que a punt de pujar gràcies a algunes idees que he trobat just en aquesta entrada!
Classificat com a: viatjar | Etiquetes: columna, comparació, escriure, idea, insomni, opinió, periódico, text, viatge, viatjar
2:30 de la matinada. Després d’una horeta al llit perduda mirant al sostre, estressada per les vacances d’estiu, decideixo fer un passeig per casa. Vaig a la cuina, i em preparo una mica de pa amb mantega salada, costum insà regal d’uns amics bretons. Fullejo el diari; com sempre, començo per la contraportada. M’aturo allí mateix, amb aquest titol d’article : “El que no és viatjar”. M’agrada, i m’incita a escriure. Us en copio l’original, i la meva resposta, que no he pogut evitar donar:
2/4/2008 SET X SET
El que no és viatjar
JULI CAPELLANo és viatjar sortir escopetejat d’aquí cap allà. No és viatjar traslladar-se a una altra ciutat per motius de negocis. No és viatjar empassar-se el frenètic programa de visites d’un tour operator, amb tot mil.limetrat. No és viatjar batre el rècord de màxima visita a museus, amb la mínima estada davant de cada quadro; dedicar 10 segons a La Gioconda o veure el David de Miquel Àngel només per davant. No és viatjar endur-se el menjar de casa, la música de casa, els llibres de casa… No és viatjar estar sempre comparant el menjar del lloc, per acabar tard o d’hora enyorant el pa amb tomàquet i pernil i un bon rioja. És un viatge tonto el de qui disfruta només a l’arribar, veient les fotos a casa. És un viatge absurd viatjar amb l’objectiu d’aprendre per després poder explicar-ho als altres.
No és viatjar acumular punts per a la targeta Iberia Plus Oro i conèixer-se de me- mòria les sales vip lounge del planeta. No és viatjar demanar a la gent de la teva ciutat que et recomanin indrets per després, un cop allà, no demanar consell a ningú del país. No és viatjar estar orgullós de no haver-se perdut mai. No és viatjar, en general, anar a congressos, fires, casaments o resorts. No és viatjar arribar a un lloc i ajeure’s a l’hamaca i atracar-se tot el dia de gintònics. No és viatjar ocupar habitacions d’hotel successivament, sempre iguals, però col.locades en ciutats diferents, amb el mateix minibar amb les mateixes marques de begudes.Durant molts anys, he viatjat sense viatjar: m’he mogut molt del lloc, però amb prou feines he disfrutat del destí. He desplaçat els meus àtoms, però no han sintonitzat amb l’esperit del lloc. No sé si he viatjat…
I, la meva resposta…
El que és viatjar
És viatjar prendre’s en calma el trajecte perquè els dos vols barats que has comprat et fan estar-te 4 hores a l’aeroport mirant el sostre, somniant amb els ulls oberts en el teu destí. És viatjar veure com l’autobús de l’operador turístic ja marxa i tu et quedes, perquè encara queden tantes coses per veure. Es viatjar decidir que canviaràs la visita al museu per una processó religiosa i una cursa de cavalls pel centre d’un poble arraulit als peus d’una muntanya de pedra grisa. És viatjar posar una ràdio que no entens mentre a la cuina menges köttbullar amb salsa marró, i sentir-te com a casa. No és un viatge tonto el que no tens en fotografia perquè vas decidir que volies veure les coses amb els teus ulls i no a través del visor de la càmera. No és un viatge absurd el que no expliques als teus amics si no al teu diari de viatge, perquè davant de tantes emocions només ell és capaç d’entendre’t.
És viatjar que, en arribar a l’alberg, la llitera que hi havies reservat es converteixi en una suit individual de dos pisos perquè és fora de temporada i ets l’única persona que s’hi allotja. És viatjar que et convidin a dinar, i que durant la sobretaula que s’allarga fins al vespre t’assabentis de totes les curiositats dels locals. És viatjar guardar el mapa i decidir que una ciutat no té mai pèrdua, prenguis el camí que prenguis. És viatjar omplir-se la gola d’aigua fresca després d’una llarga caminata… o d’aigua calenta, perquè ha fet calor i ja no és, ni remotament, fresca. És viatjar adormir-se vora el mar en una tenda de campanya, veient el sol de mitjanit, i pensant que l’habitació més cara de l’hotel més car del món no li fa justícia.
Aquests últims anys, he intentat viatjar. Potser pocs viatges, però en ells m’hi he entregat en cos i ànima. En tornar, crec que els meus àtoms s’han emportat d’amagat del control de duanes alguna cosa que, curiosament, tampoc han detectat en el control d’arribada. Encara la guarden.
Un exercici nocturn com un altre 
Bromes a part, m’ha encantat el text original, perquè m’ha permès reafirmar-me en les meves idees i la meva manera de viatjar. Temps per un mateix, temps per l’entorn i temps per la gent amb qui et trobes. Contacte directe, de l’aire, la terra i les persones. Endur-te records que no venen a les botigues, i que no es fan malbé amb els anys.
Classificat com a: viatjar | Etiquetes: estiu, grenlàndia, groenlàndia, mapa, nord, projecte
Senyores, senyors, no me’n ser estar de postejar-ho. Si tot va bé -creueu els dits i toqueu ferro!- servidora passarà el mes de juliol aquí!
Nervis, molts nervis! O il·lusió camuflada de nervis…
Classificat com a: curiositats | Etiquetes: curiositat, internet, mapa, twitter
A aquestes alçades, i encara se’m queda la boca oberta quan veig alguna aplicació pràctica del què suposa Internet. Sempre n’he estat una apassionada, com a curiosa insaciable i com a viatgera empedernida, ja sigui amb la motxilla a l’esquena o des del sofà de casa. Avui he descobert una pàgina nova, que mostra en un mapa de Google totes les actualitzacions de Twitter, instant a instant.
He saludat per a veure si sortia, però m’he cansat d’esperar. Mentre mirava he fet un micro estudi sociolingüístic d’observació no participant, i he constatat que les llengües que més apareixen són l’anglès, el japonès i l’espanyol. Els xinesos, no piulen gaire. Serà que el Twitter hi està prohibit?
