la gent oculta

L’estiu passat vam plantar més de 30.000 arbres al turó que hi ha darrera de Húsavík. 30.000 arbres són moltes bromes, moltes rialles, i moltes converses. I, quant la boira és tan densa que en ple migdia no et deixa veure el camí de tornada, també són històries islandeses de trolls, elfs o gent oculta. Els dos primers també ens sonen aquí, però la gent oculta, que jo vaig conèixer per “hidden people”, i que a la seva terra són els “huldufolk”, són patrimoni exclusiu de l’illa. Va ser una de les caps del camp de treball qui, entre cop d’arada i cop d’arada, ens en va explicar la història:

Adam i Eva vivien feliços la seva nombrosa prole a casa seva quan, un dia, Déu Nostre Senyor els va avisar que, ben aviat, vindria a visitar-los. En un primer moment se’n van alegrar molt; però després Eva es va preocupar, ja que els seus fills no estaven gaire nets, i li feia vergonya que Déu els veiés tan descuidats. Així, es va afanyar a netejar-los. Els netejava un darrera l’altre, però abans que pugués acabar, Adam el va avisar que Déu era a punt d’arriba. Eva va decidir, aleshores, que amagaria els fills que encara eren bruts en una cova.

Quan Déu va arribar, va estar molt content, de veure aquella família tan polida, i aquells nens i nenes tan nets i ben vestits. Però Déu no és una persona qualsevol, i no se li pot amagar res. Suspicaç, Déu va preguntar a Eva si aquells eren tots els fills que tenia. Ella, temerosa, li va dir que sí. Déu li ho va tornar a preguntar, i Eva insistí que no tenia més fills. Aleshores Déu, enfurismat, llançà una maledicció. Aquells nens que Eva havia volgut amagar dels ulls de Déu, romandrien per sempre més amagats als ulls de les persones, sent invisibles. No moririen i serien bells i joves per sempre més, però cap ésser humà els veuria mai.

Dels fills d’Adam i Eva que ella va tenir temps de netejar, en venim tots nosaltres. Els altres, que Eva va amagar, són coneguts amb el nom de ‘la gent oculta’, i encara habiten per les muntanyes i coves d’Islàndia. Hi ha qui diu que, a vegades, es deixen veure a algun humà; hi ha qui diu que no, que sempre romanen en la seva invisibilitat.

També hi ha ha algun incrèdul que diu que tot això és mentida; en tot cas, si veieu aparèixer en mig de la boira islandesa algú vestit amb roba de fa uns centenars d’anys sospitosament atractiu, desconfieu.