Dettifoss

És set de juliol, el dia és gris i fa fred, quan arribem al parc natural de Jökulsárgljúfur i deixem la furgoneta a l’aparcament que hi ha al costat d’una de les cascades més famoses d’Islàndia, Dettifoss. Ja des d’allà, no es deixa veure però es fa notar, en forma de núvol blanc intermitent que interromp el paisatge gairebé lunar que l’envolta. Un camí gairebé imperceptible ens convida a acostar-nos-hi més i no ens fem de pregar, gairebé ansiosos.

Dettifoss, de lluny

Quan les gotes d’aigua que esquitxa la cascada més potent d’Europa t’omplen la cara i gairebé no et deixen obrir els ulls, les paraules s’encallen i no s’atreveixen a pujar més enllà de la gola. I ni falta que fa, perquè cap cadena desordenada de paraules podria explicar el què veuen els teus ulls astorats millor que el soroll eixordidor de l’aigua baixant, enfurismada, per la tallant paret de pedra. Pregunto a Gunnar, el nostre guia, si Dettifoss significa alguna cosa, i em diu que l’arrel correspon a un verb antic que vol dir “caure”, i ‘foss’ vol dir cascada. A Islàndia, hi ha Gullfoss, la cascada d’or; Goðafoss, la cascada dels déus i Dettifoss és, simplement, la “cascada caient”.

El caminet que porta al peu de la cascada

Veieu la gent a l’altra banda?

Res no interromp aquesta cascada grisa, coneguda per ser la més potent d’Europa, que aboca l’aigua a una velocitat que pot arribar, en èpoques de màxim cabal del riu, a 500 metres cúbics per segon. La grisor té una explicació: l’aigua baixa ni més ni menys que del Vatnajökull, el casquet glacial més gran d’Europa que cobreix el 8% de l’illa de color blanc durant tot l’any. El seu gel, en fondre’s, arrossega sediments durant tot el trajecte, donant als rius i al paisatge aquest to de pel·lícula en blanc i negre.

Una mica més a prop

És set de juliol i fa fred, la temperatura no s’enfila per damunt dels 15 graus. El cel està tan gris com l’aigua de la cascada. Uns milers de quilòmetres més al sud, a casa, la gent deu omplir les platges i el cel deu lluir un color blau insuperable. Però tant li fa, perquè des d’allà ni s’imaginen quant esquitxa, la cascada més potent d’Europa.