Ísland, 7 de juliol de 2007
Publicat per Atka Kevlarsjal a Febrer 6, 2008
Dilluns 7 de juliol del 2007.
Aquest és el meu nom en japonès, escrit pel Noe, un noi francès del camp.
A l’esquerra, hi ha un fil de llana que hem anat a comprar aquesta tarda amb l’Émilie, a la botiga del poble. Volem aprendre a fer mitjons, i la dona de la botiga, molt maca i simpàtica, s’ha ofert per ajudar-nos. Ho hem provat aquesta tarda, i la cosa està realment difícil! Fins i tot ens ha donat l’adreça de casa seva, per si volíem ajuda!
Ara toca una mica de marxa enrera, i explicar algunes coses d’aquest cap de setmana. Ben intens, per cert! Hem fet una excursió que ha estat una passada.
El dissabte al matí havíem quedat amb Gunard, l’home que ens ha organitzat la sortida i ens ha deixat la tenda. Ens ha portat fins a Dettifoss i Selfoss. Espectacular, el vent aixecava l’aigua de la cascada i ens esquitxava la cara. Dettifoss és una cascada molt potent, i l’aigua no cau suaument si no amb força i remoguda. L’aigua és de color gris, perquè porta sorra de les glaceres.
Després va començar la marxa. Des de Dettifoss i Selfoss comença a dibuixar-se un canó, que arriba fins al mar fent-se més baix. El vam anar resseguint, cada cop més i més espectacular. Color verd, cascades, rierols, un darrera l’altre. Vam haver de creuar un riu, l’aigua era glaçada i transparent. Quan els rierols arriben al riu, però, s’ajunten amb l’aigua gris de les glaceres. Hem vist també unes pedres gegants, els islandesos els hi diuen “trolls”. Després, esgotats, hem arribat al càmping.
L’endemà al matí, la cosa ha començat forta: més estrats de pedra que dibuixen hexagons en diverses roques, i en forma de cova. Després hem caminat per la cima d’unes muntanyes de grava volcànica vermella, una preciositat. Als peus, rodejats de pedres, com si fos un castell.
Abans d’arribar a Ásbyrgi, encara ens ha donat temps de travessar un mini-desert i resseguir un penyasegat, des d’on veiem ocells volant per sota nostre.
Ara mateix són gairebé la una i mitja, i estic esgotada, però, per primer cop en molt de temps, completament feliç. Escric a la llum de la finestra, és clar… des que vaig arribar, no s’ha fet de nit.
