festa del comerç just

Durant tres caps de setmana del mes de maig - i si la pluja ens deixa - se celebrarà a diverses poblacions catalanes la Festa del Comerç Just i la Banca Ética. Aquesta festa, organitzada per Setem, Alternativa 3, Fets i Intermón- Oxfam. En aquesta fira s’informarà als visitants sobre com fer compatible la vida diària amb un comerç més just i responsable, coincidint amb la celebraciódel Dia Internacional del Comerç Just. Les festes de comerç just oferixen tallers, concursos, exposicions, jocs infantils a tots els participants .En les festes es troben també espais de degustació i venda de productes.

Aquest migdia i tarda estaré a la festa que se celebrà a Barcelona fent de voluntària. A part de col·laborar en una acte que em sembla imprescindible - la sensibilització és un bon inici per al canvi - em fixaré sobretot en un tema que m’interessa especialment: la possibilitat de respectar els criteris per un comerç just si a casa el pressupost és ajustat. Perquè tot i ser totalment partidària d’aquesta iniciativa, és cert que demana d’un esforç econòmic més alt que el comerç tradicional. Evidentment, però, aquest esforç repercuteix directament en butxaques més necessitades que les nostres. En tot cas, prometo entrada amb allò que hagi descobert.

Si ho voleu, ens veiem a la festa!

orient, occident i ankara

La setmana que vaig estar a Ankara, capital de Turquia, va ser molt especial. Després d’uns dies donant voltes a tot el què hi vaig viure, no se m’acut cap entrada de bloc que faci justícia. M’he quedat amb ganes de més. Potser aquestes fotografies us desperten la mateixa curiositat que a mi m’ha despertat la ciutat i el país.

Aquestes són de la part antiga de la ciutat, que rodeja el castell que corona la ciutat. Enfilada dalt del mur del castell, i sense res més alt que jo, vaig sentir que podria passar hores i hores contemplant aquella infinitud de cases, casetes, minarets i carrerons.

ombres xineses

Un dels aventatges que més valoro d’Internet és el fet que és l’usari que escull què li interessa i què no. Al contrari de la televisió, on ens empassen el que emetin (anuncis inclosos) Internet permet seleccionar. Un altre dels avantatges que encara té - no sé si això serà etern… - és que la informació que arriba sol ser molt més directa, sense haver de passar per filtres com ara les editorials. Els blocs en són un molt bon exemple, d’això.

Fa no massa en vaig descobrir un que ara comparteixo amb vosaltres: Ombres xineses. Forma part d’una iniciativa del Periódico, un conjunt de blocs que els corresponsals del diari que hi ha escampats pel món escriuen. Aquest format, el bloc, permet una immediatesa i un estil més propi que l’estàndard exigit per un mitjà de comunicació de masses com ho és un diari. En aquest cas el seu autor, Adrián Foncillas, ens acosta la realitat de la Xina a la porta de casa o, més ben dit, a la pantalla de l’ordinador.

És un plaer llegir les seves entrades. Són crítiques, poques coses s’escapen a la seva mirada. Coses que mouen a la reflexió, i que ens recorden sovint la complexitat de la realitat que ens sol arribar en la seva forma més descafeinada i simplificada. A més a més estan ben escrites, un valor que a vegades escasseja a la xarxa i que, per escàs, sorpèn gratament quan es troba. Us n’incloc una perquè us en feu una idea. Si us agrada, aneu de cap al seu bloc, ja que la resta són igual d’interessants.

Merkel i Sarkozy, no és el mateix

S’acostuma a ficar aquests dies al mateix sac Angela Merkel i Nicolas Sarkozy perquè aquella no anirà a la cerimònia d’inauguració dels Jocs en protesta per la política de drets humans de la Xina i aquest és probable que tampoc.

Merkel és, probablement, l’única líder europea que tracta amb honesta bel·ligerància els drets humans a Pequín. El més habitual és que les delegacions diplomàtiques deixin anar als xinesos un parell de generalitats o abstraccions abans d’anar-se’n amb sucosos contractes econòmics sota el braç. Per a la Xina és un tràmit indolor, i el país en qüestió en fa prou per salvar la cara davant la seva opinió pública. “Els hem mostrat la nostra més enèrgica postura, i s’han mostrat molt oberts a considerar-la”, és una fórmula habitual.

Merkel va rebre l’any passat el Dalai-lama, que havia estat ignorat en la seva visita a Espanya per Zapatero i Montilla. La visita li va costar a Alemanya un contracte econòmic sobre aviació emparaulat amb la Xina. Merkel va ser repudiada per la classe política i empresarial del seu país: menys idealisme naïf i més real politik, va ser el missatge.

Poques setmanes després, Sarkozy firmava a Pequín el contracte que dreta llei li pertanyia a Alemanya. Sarkozy ha estat portada aquests dies per postular-se com a mediador entre Lhasa i Pequín, ha estat portada per plantejar-se els dubtes de si anar o no a la inauguració, ha estat portada per imposar tres condicions a la Xina i serà portada quan anunciï finalment si hi va o no, si no hi ha portades abans. Merkel va dir fa mesos que no hi aniria i s’ha negat a entrar en aquest guirigall.

Una altra consideració: l’últim que farà la Xina és negociar amb el dalai-lama només perquè l’hi imposin. Seria un senyal de debilitat intolerable. Ignoro com de prop estava Pequín de negociar amb el dalai-lama, però dedueixo que ara està encara més lluny. Aquesta ha estat la contribució de Sarkozy al conflicte del Tibet.

No hauria de confondre’s la fèrria, incondicional i admirable defensa dels drets humans d’Angela Merkel amb la mediàtica xerrameca de Sarkozy.

see mike draw

Avui, una recomanació blocaire. Com que sempre ve de gust obrir el lector de RSS i trobar-hi alguna cosa que faci somriure, he pensat que us podria agradar afegir-vos-hi el bloc See Mike Draws. Hi va penjant vinyetes breus que, a part d’estar dibuixades d’una manera molt bufona, són força gracioses:

Si en voleu més, podeu fe runa ullada al seu bloc i, si us agrada, afegir-vos-el.

Enyorant París

Aquí us deixo l’últim dibu de la “sèrie” (dos és una sèrie, ja?) de dibus de ciutats. M’agrada més que l’altre tot i que Reykjavík és més preferida que París

X-posted a footprints & doodles amb algun detall dels materials.

Documentals sobre l’extinció de les llengües del món

Tot just acabo de llegir aquesta entrada del bloc - molt recomanable - Transient Languages & Cultures. No he tingut temps de traduir-ho, i com que sembla que, almenys en breu, no ho tindrem disponible en la nostra llengua, així ho deixo:

[ from Peter K. Austin, Linguistics Department, SOAS]

A series of five documentaries on languages is scheduled to air on OBE (Original Black Entertainment) TV in the UK starting on 13th April 2008. OBE TV is a freeview 24 hour Channel on Sky Digital Channel 204 with a primary target audience from the African, Caribbean and other ethnic communities in the UK and Ireland, Europe, North Africa and beyond. OBE TV reaches over 7.8 million satellite subscribers in the UK and Ireland alone.

The documentary series is called World – Speaking in Tongues and the episodes are…..

Episode 1: Let There Be Words
In this episode, a wide array of experts will define what language is. We will go back to early prehistoric time and attempt to trace the possible origins of language. Various theories of language origin will be presented and what distinguishes human communication from all other forms of animal communication will also be discussed.

Episode 2: Constant Change
Early migration, the introduction of agriculture, and genes will be some factors that will be discussed and debated. A look at how language is transferred from mother to child and from one population to the next and the internal and the external factors that contribute to language change will also be examined. How languages splinter off into dialects and how dialects then can become new languages will also be considered.

Episode 3: Mother Tongues
Just 0.1% of the world’s population speaks about a quarter of the world’s languages. Why is this? We journey across the world to find out how many languages are spoken in each region and what characteristic the languages of that region share. We also look at the historical backgrounds of some key languages.

Episode 4: Civilization to Colonization
We look at the emergence and development of various writing systems from around the world. What role did European colonization and the development of writing play in the proliferation of certain languages?

Episode 5: Birth and Death
It is believed that in just one hundred years, more than 50% of all the world’s languages will be extinct. But as languages are lost, new ones naturally emerge. Others are constructed by diligent scholars. In this episode, we look at the phenomenon of artificial languages like Esperanto. We also look at the future of languages and predict which ones will emerge as the important languages of the future.

There will be a pre-recorded discussion programme entitled Truth of the Matter to be broadcast on 13th April 2008 which will range over the topics covered in the five documentaries. I have been invited by the presenter Adwoa Agyemang to be part of the discussion panel, along with my colleague from the SOAS Language Centre Anil Biltoo. It is to be hoped that OBE TV makes the documentaries available for showing elsewhere in the world, such as on SBS in Australia which showed the Danish documentary In Languages We Live: Voices of the World on Friday 4th April 2008.

És un conjunt de documentals que expliquen el procés d’extinció de les llengües del món en cinc capítols:

- Capítol 1: Que hi hagi les paraules
- Capítol 2: Canvi constant
- Capítol 3: Llengües maternes
- Capítol 4: Civilització i col·lonització
- Capítol 5: Naixement i mort

Sembla molt interessant, i seria fantàstic poder-ho veure per aquest racó de món algun dia.

què se n’ha fet de les bosses de xarxa?

Recordo que, quan era petita (i d’això no en fa pas tants anys) les meves àvies o la meva mare duien al bolso una bossa feta de xarxa. Es plegava i guardava en forma de paquetet, i pràcticament no ocupava lloc al bolso. quan anàvem a comprar, la desplegaven, i llestos. No sé què se n’ha fet d’aquelles bosses, però no aconseguit ni tan sols trobar-ne una imatge a google per a incloure-la en l’entrada.

El consum de bosses de plàstic és un problema. Cada any, centenars de milers d’animals marins moren per ingerir-les. No són biodegradables si no fotodegradables, amb el pas de temps es trenquen en partícul·les més i més petites que no desapareixen, si no que contaminen en sòl i les aigües subterrànies, i entren en la cadena alimentària quan els animals les ingereixen per accident. Sense entrar en detalls, només cal fer un passeig en barco o acostar-se un dia de mar remoguda a la platja per veure com el Mediterrani s’ha convertit en un gran abocador de bosses de plàstic, entre d’altres.

Tal i com diuen a Reusable Bags, les bosses de paper tampoc no són una bona solució

Es fa servir quatre vegades més energia en fabricar una bossa de paper que una de plàstic. A més, el paper prové dels arbres, així que l’impacte en els boscos és enorme. En el procés de producció es fan servir productes químics altament contaminants, que, tal i com en les bosses de plàstic, també s’alliberen durant el seu procés de degradació. El paper genera el 70% més de contaminació en l’aire i 50 vegades més contaminació en l’aigua que les bosses de plàstic. A més, cal un 91% menys d’energia per reciclar el plàstic que el paper.

La solució sembla ser, per tant, les bosses reutilitzables. Pot semblar obvi, però anar a comprar amb carro o cabàs ja ens farà estalviar una quantitat impressionant de bosses al llarg de l’any. Per a les compres menys organitzades, i a falta de la tradicional bossa de xarxa, he trobat una sèrie d’alternatives:

Bossa de “The Body Shop”, de lli, costa 3€ i destinen els beneficis a una campanya a favor the “Children on the edge“.		Bossa de Reisenthal, més cara, costa entre 6€ i 9€ en funció de la mida, però és plegable i s’acosta molt a la bossa de xarxa de les meves àvies. Jo les he vistes a les ferreteries COFAC.

Probablement n’hi ha més, d’alternatives. No fa falta demanar una bossa a la farmàcia per una caixa d’aspirines, segur que us hi cap al bolso o a la motxilla. Si aneu a comprar un llibre, el mateix. Tot és qüestió de posar-s’hi!

compromís més enllà d’una quota

Sóc sòcia d’un parell d’ONGs, i tot i que m’està bé, a vegades em sembla insuficient. No m’acabo de sentir bé simplement pagant una quota mensual. No em malinterpreteu: els diners són imprescindibles per a fer qualsevol cosa, així que les quotes mensuals són insubstituïbles, però sento que necessito més implicació.

A l’estiu participo en camps de treball, però tampoc em sembla suficient. M’agradaria adquirir un compromís constant, durant tot l’any. Per això aquests dies he estat remenant per Internet, en concret el portal de Cooperació de l’ajuntament de Barcelona. Tot i que no és una mala base de dades, tampoc m’ha solucionat gran cosa, ja que he acabat tenint una llista d’ONGs on penso que podria col·laborar, però no tinc gaire clar de quina manera. Us les llisto:

1. Amnistia Internacional
2. Alternativa ONG
3. Nexes
4. Ciemen
5. Save the Children
6. Intermón-OXFAM
7. Centre Passatge
8. Unescocat

Com podeu comprovar si cliqueu en els enllaços, us he adreçat a les pàgines on s’explica com col·laborar-hi, no al portal general. Però continuo indecisa…També he contactat amb Greenpeace Barcelona, però la veritat és que els resultats no han estat gaire bons, no contesten els correus electrònics…

I vosaltres, participeu en alguna ONG? Quina? Com ho viviu?

(Fotografia de Yoel Herzberg)

Murcia Bisnes

Senzillament genial l’acudit d’avui de Manel Fontdevila:

I si necessiteu riure per no plorar, feu una ullada a la resta de bloc!

bogeria per una llibreta?

Us faig arribar aquest enllaç, que em va fer riure ahir la nit i amb el qual m’hi vaig identificar prou:

Moleskine Notebooks: The Ultimate Guide (and how to rank your addiction)

Goodbye gadgets

After years spent tracking the latest gadget trends, handing over my credit card for a PDA upgrade every 4-6 months, and receiving odd glances in public for reading The Gawkish Geek’s Guide to Gadgets (monthly), I gave up my fancy gizmos and electronic organisers for good.

Hello Moleskine

In recognition of the intense effort it takes for a self-confessed gadget geek to drop his ‘habit’, I hope you won’t mind when I admit to replacing it with another: the love of Moleskine notebooks. These simple notebooks are both beautiful and relatively gentle on the wallet.

Una anàlisi brillant i sincera d’un fenomen prou curiós, el d’aquestes llibretetes… tan xules Jo estic a la part baixa de l’escala, encara. Tot i que a punt de pujar gràcies a algunes idees que he trobat just en aquesta entrada!